Perdut als deserts del passat, tinc aquella música ficada a l'infinit dels amics. Revisito el creixement i només i trobo signes que no sé identificar. L'erm que se m'enganxa, aquella suor sense rialla, aquelles quatre parets amb lavabo, nevera, un grup de rock i tots els caps de setmana amb la persiana mig tancada. I ressuscitàvem Usher i ara ja és mort del tot, i hem passat transmisèries, i les llàgrimes s'han vessat soles, ja estàvem prou cansats d'esforços. Jo vaig ser nosaltres i ens escolto encara. I tot torna a començar, com les cançons de primera hora de la tarda. Ara, la febre no sé on para, se'm deu haver trencat el retrovisor.