dijous, 8 de desembre de 2005

M'he passat la vida desescrivint-me, desteixint el que sóc, oblidant el que haig d'escriure per intentar evitar el dolor de la veritat. Però al darrera del dolor, en la veritat, hi ha també la vida, i potser va sent hora d'apropar-se.
Gràcies a tu hi vaig, a poc a poc però a peu ferm.
Sortint cap a la llum o cap al migdia sense esma ni concerts desemparats. Sobren watts, encara?
Massa mística domèstica? Massa de tot, menys del que has de trobar.