diumenge, 30 de novembre de 2003

Francesc Bombí-Vilaseca
La ciutat de les putes

I
Llevar-se al llit de la cendra. Immers enlloc. Cap pressa, només la sordina, el món envellutat pertot. A dreta runa, a esquerra... més aviat res. Desferra. Hi havia constància de cap batalla? Imatge de vidres esparsos a terra, i la humitat de l'estiu. Un dolor com d'agulla li va fer girar-se, obrir els ulls i veure una bassa de sang. Es va espantar. Tres gotes de sang resseca. Va seguir-ne el rastre, fins al dit petit del peu. I la sabata? Penombra, i allí el seu cor, com una dona barata, en els fems.
Va fer un esforç sobrehumà per obrir l'ull esquerre i allí era ell, el seu follet salvador, ajagut al seu costat.


II
El soroll de les abelles fent mel. Mel poc espessa, afluent. Tenim massa temps per penedir-nos de tot allò que hem fet. Parlo d’aquell dolor dels altres. El món se li va escapar de les mans; no va saber què fer-ne. Enmig de delit. La delícia delineava com un delinqüent dèlfic, amb deler i delirós, summament delicat, el deliqui. Deliqüescència.


II bis
[Dèlfic. Delfí. Libar. Deliber. Delicat. Delícia. Delicte. Delimitar. Delinear. Delinqüent. Deliqui (defalliment, esvaniment). Delir, delirós. Deler, delerós. Delit. Deliri. Deliqüescent. Dellà. Dellà-ahir (abans d’ahir). Delme. Delta. Delusió. Delació. Demà. Demagògia.]


III
Massa màquines. Massa camins. Brisa d’aigua. Una mànega il·lusòria. Esclavament patint. L’àngel passa amb una mirada impròpia.


IV
Va llevar-se amb el dolor de la humanitat, humida, entre la boira. L'aire espés, tòxic com la nit que només recordava amb intermitències espasmòdiques, flashos que no sabia desxifrar. Havia de descabdellar els signes, esgrafiar-los, combinar-los per fer-los tornar símbol. Era a l'extrem oposat de la ciutat. Era de matí, amb el sol ja brunzent. Va buscar algun fragment de roba per posar-se. No va trobar cap mirall. Va veure un raig de llum i va desxifrar que era la porta de sortida, per on havia entrat no se sap quan.
Va sonar el telèfon:
-Que hi ha la Lídia?
-...
-Lídia?
-Sí... Hi sóc.
-Has de venir. Només hi faltes tu, que t’has perdut?
-No sé on sóc. Qui ets?
-...
-Vindré si em dius quin és el camí.
-No puc. L'has de trobar tu, tota sola. Haig de penjar.


V
Va sortir al carrer. Encara no hi havia gaire trànsit. Va mirar de trobar algun senyal que li digués per on havia d'anar. Una puta la va cridar i, en apropar-se, sense dir-li res, va estirar el braç indicant-li un carreró. Immediatament, i per primera vegada en dies, hores o el que fos que movia el temps, va veure-ho tot una mica més clar. No gaire, però.


VI
Al tombar la cantonada va veure un soldat fent guàrdia davant la trinxera. Hauria de convèncer-lo que la deixés passar. Va anar-hi de dret i li va posar la mà a l'entrecuix. Ell va somriure i la va deixar passar, sense fer preguntes ni insistir en què es quedés. Encara li feia mal el peu, però va somriure.

Francesc Bombí-Vilaseca
La ciudad de las putas

I
Levantarse en la cama de la ceniza. Inmerso en ninguna parte. Ninguna prisa, sólo la sordina, el mundo aterciopelado. A la derecha, ruinas; a la izquierda, apenas nada. Deshechos. ¿Había constancia de alguna batalla? Imagen de cristales esparcidos por el suelo, y la humedad del verano. Un dolor como de aguja le hizo girarse, abrir los ojos y ver un charco de sangre. Se asustó. Tres gotas de sangre reseca. Siguió su rastro, hasta el dedo meñique del pie. ¿Y el zapato? Penumbra, y allí su corazón, como una mujer barata, entre los escombros.
Hizo un esfuerzo sobrehumano para abrir el ojo izquierdo y allí estaba él, su duendecillo, el que la había salvado, tendido a su lado.


II
A su pesar. Lengua en constante camino de espuela. Humos sin sal. Litros de veneno rezumando del motor, y ella sin darse cuenta apenas. Chocó con algo sólido y sólidamente se levantó, evanescente, liviana. Ecos de machos sin nombre. Recordaba lo que le habían dicho no hacía mucho: la fuente del ángel está cerca, la fuente del ángel… la fuente… el ángel… Sí, pero, ¿dónde? Sacó pecho y valor. Salitre y sudor. Y aun así, ella quería salir, lo deseaba con todas sus fuerzas. Y no. Se había acercado al metal más vil, había sido tentada, se había dejado seducir por aquel sinfín de huellas sin llanto.


III
Al salir del bar el sol se asomaba como por la ventana. No hay tiempo que perder. Buscó algún letrero que señalara: "Fuente del ángel"... Nada. Recordó que no sabía leer. Se le acercó un hombre. Le enseñó el fusil y le pidió su precio. Ella no dijo nada. El hombre le preguntó cómo se llamaba y ella le preguntó dónde comenzaba el camino. El asintió, aliviado. Le dio algo de dinero y se marchó. "Me parece que nunca encontraré el camino", pensó, y creyó que de seguir así se volvería Alicia pero jamás encontraría el País de las Maravillas. No atravesaría el espejo jamás. Vio los trozos de cristal, intentó unirlos y los pisoteó hasta que quedó apenas arenilla. Oyó las olas. Cerró los ojos. "Ahora, ahora, un, dos, tres, cinco, seis, siete. Todavía sé contar. Sólo me falta encontrar un nombre y ya sabré quién soy", le pareció pensar. Era fácil, pensar. Sólo hacía falta tirar del ovillo para encontrar


IV
Sabía que aún estaba lejos.


V



Francesc Bombí-Vilaseca
City of whores

I
To wake up on a bed of ashes. Nowhere. No hurry but a muffled world, velvet air. On the right, runes; nothing on the left. Shattering everywere. Where was the battle? Gone? Spread glasses elsewhere and summer's moisture. A needle-like pain made she vibe, open her eye and there was the bloodshed. Upset. Three dry bloodtears. The bloody pace ran to her foot. And the shoe? Shadows, and her heart, like a cheap woman, beneath the debris.
After an extraordinary effort she opened her left eye and there he was, her gnome who had saved her, lying by her side.


II
Once I heard I was a prostitute. Knowbody ever knew that. Listen to me. Talk to me. Talk dirty to me. Blame me. I am the Queen and I am here to revive you.


III
It all happened when I was four years old. Daddy was out, at work. She came to me and that was it. Fast, loud, cry, she stabbed me with a small knife. Then, the ambulance and the doctors, and the other girls everywhere, screaming. From then on, I knew what life I was born to live. To die.


IV
The police officer held my hand. He had left the gun on the table.