dimecres, 26 de novembre de 2003

Passa aquest dimecres com si fos un dilluns qualsevol, amb emoció i un gairebé no ser-hi del tot. Hi ha una vall misteriosa que no conec ni n'he sentit a parlar mai i que m'és del tot totalment desconeguda. I encara podria dir-ne més, de la vall, però no ho faré. Ara, així, de cop, ha deixat (dixat) d'existir per una bona temporada. No us penseu pas que m'oblido de vosaltres, de seguida, potser. Hi ha una cançó que diu que déu és bonic. Qui ho hauria de dir, oi? Coses de la vida, ves, ja passa, això. Que tens por? Doncs gola avall, com si fos una amanida de diumenge menjadimonis. Bé, en realitat, tant se val, però no. Això ja val massa. I s'acaba en sec.