diumenge, 18 de juliol de 2004

ME'n vaig de vacanes. Au! A respirar aires de carretera i pluges de sol! Aniré aquí, ací, allí, allà, enllà, ençà i aniré pertot. I el millor de tot és, però, que tornaré!
salut i notícies fresques!

diumenge, 4 de juliol de 2004

A més, sovint em trobo, ara i cada vegada més, més còmode en la creació sense paraules. Creant ambients, atmosferes, espais diversos... només de tant en tant paraula, per no cansar-la, per no fer-la patir, per no abusar-ne, per ser feliç.
Quan era un nen més petit que ara, volia ser missioner. És l'única vocació que recordo abans de voler ser músic. De fet, tenen relació, em penso, perquè hi havia un germà marista que ens parlava del missioners com una cosa meravellosa, i alhora ens feia cantar i ens donava caramels. I un dia aquell entranyable germà gras i em sembla recordar que força afeminat es va morir.
D'alguna manera, aquella voluntat de missioner roman en la voluntat evangelitzadora de la poesia. Suposo que per això escrit poesia per millorar el món. El món és millor amb literatura, amb veu, amb música, amb llum i sense, amb sense i amb tots els malgrat tot -citant jordi domènech i joan vinuesa- del món i dels afectes.
Però ens haurem de moure si volem anar endavant! Anar-hi! Ara sóc, però, un cranc i cranquejo per la platja corresponent planxant la panxa, l'orella, l'oremus descamisat d'estiu, a la recerca d'unes noves sandàlies -que venen de l'anglès sand, sorra, de trepitjar-la. I encara em reconec en un constant emprenyament amb el món. La voluntat i la traïció. La traducció de la tradició i totes les cartes plegades en pàgines diverses.
És el reconeixement de l'existència. Creiem en un no-res que es desenvolupa a si mateix.