dimarts, 30 de desembre del 2008

Decenni (homenatge a Joan Brossa)

Ara que fa deu anys i ja no et ploro
tornaré a jugar, cercaré una lletra
i l'ometré, no em deixaré sotmetre
al càntic d'un ocell ni de cap lloro.

Agafo per les banyes fort el toro,
vigilo que no em foradi la uretra
i començo a escriure la caplletra
perquè si no ho faig ben segur que em moro.

Et dic aquest sonet escarransit,
maldestre i tal volta entremaliat
però intento que no sembli un acudit,

si pot ser poc farcit d'actualitat,
que sigui popular, gens erudit,
i tal volta un homenatge embrossat.

2 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies pel sonat, Franz.

Brossa era més de sextines, però un sonet sempre és un sonet. :-)

Gràcies per participar!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Eps, sonet, i no pas sonat. Me n'estaré tornant o ja em traeix el subconscient!