dimecres, 29 d’octubre del 2008
Quan era petit, potser segurament quan era adolescent, sovint feia el camí cap a l'escola, o de tornada, sol i cantant, mig per a mi mig en veu alta, pensant que potser algun gran productor em sentia i quedava meravellat de les meves cançons. No sé quan va durar aquella etapa, potser només va ser una tarda, potser encara espero que algú m'escolti i cregui que sí, que sí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Espero que todavía te dure.
No hay Xesco posible para mí si no es así.....
Cowgirl full of hope.
Publica un comentari a l'entrada