Decenni (homenatge a Joan Brossa)
Ara que fa deu anys i ja no et ploro
tornaré a jugar, cercaré una lletra
i l'ometré, no em deixaré sotmetre
al càntic d'un ocell ni de cap lloro.
Agafo per les banyes fort el toro,
vigilo que no em foradi la uretra
i començo a escriure la caplletra
perquè si no ho faig ben segur que em moro.
Et dic aquest sonet escarransit,
maldestre i tal volta entremaliat
però intento que no sembli un acudit,
si pot ser poc farcit d'actualitat,
que sigui popular, gens erudit,
i tal volta un homenatge embrossat.
dimarts, 30 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Gràcies pel sonat, Franz.
Brossa era més de sextines, però un sonet sempre és un sonet. :-)
Gràcies per participar!
Eps, sonet, i no pas sonat. Me n'estaré tornant o ja em traeix el subconscient!
Publica un comentari a l'entrada