divendres, 3 d’octubre de 2008

Demà em caso. La veritat és que dubto que em canviï gaire la vida, i cert és també que fa uns anys no tenia cap intenció de casar-me, però suposo que es tracta de trobar la persona adequada. Jo l'he trobada, crec, i em fa molta il·lusió celebrar-ho i dir a tothom que sí, que ella i jo i que nosaltres. I què voleu que us digui, és bonic celebrar una festa voluntària, i que la celebri la gent que t'ha rodejat tota la vida i la que vols que et rodegi.
Gràcies!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Francesc!!

Felicitats!! Segur que és per sempre!!!

I m'encanten els teues poemes, de veritat!!

José María Carrasco

jvr ha dit...

Prenem decisions adequades, per raons adequades.
Però tu ets molt més que adequat.
Tu ets el mirall.
Volem ser el mirall i vosaltres dos ho sou.

Així que et desitjo molt anys de vidre i ves fotent-li glassex, rei.

Xavi