Demà em caso. La veritat és que dubto que em canviï gaire la vida, i cert és també que fa uns anys no tenia cap intenció de casar-me, però suposo que es tracta de trobar la persona adequada. Jo l'he trobada, crec, i em fa molta il·lusió celebrar-ho i dir a tothom que sí, que ella i jo i que nosaltres. I què voleu que us digui, és bonic celebrar una festa voluntària, i que la celebri la gent que t'ha rodejat tota la vida i la que vols que et rodegi.
Gràcies!
divendres, 3 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Francesc!!
Felicitats!! Segur que és per sempre!!!
I m'encanten els teues poemes, de veritat!!
José María Carrasco
Publica un comentari a l'entrada