dijous, 3 de juliol de 2008

2-VI-2008
Ningú no creu en mi,
ni tan sols jo mateix
em veig més que com
un projecte més
inacabat.

I no és just no és just no és just,
només és com és
i cal entomar les hòsties,
aprendre a tenir estómac
i unes espatlles fortes
per poder suportar el pes.

Totes les grans obres
duren o bé una vida
o bé una eternitat,
i no en vull ser pas l'excepció.

1 comentari:

polar ha dit...

Com bé he llegit en un comentàri d'una entrada anterior, de tant en tant va bé fer saber a l'autor que hi ha quelcom darrera les visites anònimes i invisibles.

Per això, et deixo una salutació, una enhorabona per les lletres i la seguretat de que aniré llegint-te d'amagat.

Una abraçada.