27-VI-08

Llavors de cop,
sense voler-ho,
em ressona per dins
la veu del pare
com la meva veu.
I la veu del seu pare
i la del pare del pare del pare,
i del pare de la mare
i el pare d'aquest
i tot són pares
i fills i la veu que diu:
"Vols deixar de fer el tonto!
Quan creixeràs?".
I jo ploro perquè
d'alguna manera
sé que tinc raó,

que tenim raó.