dilluns, 10 de març del 2008

Ahir a la nit mirava a la tele una pel·lícula, Druides, que donava voltes a l'assumpció del propi destí i del propi fracàs. La peli era tan dolenta que vaig haver de tancar el televisor... potser era la fortuna, que em picava l'ullet...

1 comentari:

Anònim ha dit...

a casa la televisió és un record,
el record un pensament,
el pensament la meva llar.