Fa dies que retrobo papers de fa uns anys, testimonis d'altres èpoques que s'han fet antigues en pocs anys. M'he retrobat amb algunes de les exposicions que per a mi han estat importants. En primer lloc, "Avantguardes a Catalunya", que es va fer a La Pedrera de juliol a setembre del 1992. L'any següent va ser el del centenari de Joan Miró a la seva Fundació. Em recordo paralitzat davant del tríptic Blau, immers en els colors, després d'haver vist La Masia i haver passat per totes les èpoques del pintor. Aquell mateix vaig descobrir a Madrid una mostra sobre Antonio López que vaig arribar a visitar dues vegades que vaig poder ser a la ciutat. Recordo molt la "Nevera de hielo", "Lavabo y espejo" i "Gran Vía", i també uns impressionants dibuixos incomplers. La tardor següent va ser a la tardor, una de J.M.W. Turner al Centre Cultural de la Fundació La Caixa, al Palau Macaya, amb aquells paisatges en runes i unes tempestes i incendis apassionants, a prop de l'impressionisme.
La primavera següent he trobat el díptic de l'exposició de Robert Mapplethorpe a la Fundació Joan Miró, unes fotos tan plàstiques. No he trobat rastre del 1995, ara de cop és com si no hagués existit. Però deurien passar moltes coses. Fins a l'exposició de William Blake al Palau Macaya, amb els gravats que ja m'havien impressionat a tercer de BUP. La poesia de Blake em va portar després algun poema i alguna cançó, i més tard em va portar a la pel·lícula "Dead man" del Jim Jarmusch. Al setembre del 96, a la Fundació Miró van fer l'exposició d'Andy Warhol, i en especial recordo una sala amb uns grans globus platejats -o no?-, una idea que més endevant vaig retrobar a una exposició a Tolosa de Llenguadoc. Warhol i els seus cinquanta segons de publicitat també van trobar lloc en un poema que vaig titular "Andy", que ara trobo, com a mínim, molt curiós.
Troballes.