dimecres, 26 de setembre de 2007

Escric amb sang sobre la sang dels altres, i l'esforç no em permet fer servir les meves paraules. Sembla molt transcendent, però és el dia a dia, el silenci concentrat, la lletra lenta i dolorosa, el cansament perdut i la troballa, la ferralla, roent, com un somriure.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Felicitats per a apreixer a la secció Paraula de blog, del suplument cultural del dia 4 d'octubre de l'AVUI

francesc ha dit...

Moltes gràcies! La veritat és que per a mi va ser una sorpresa agradable. A veure si resultarà que tinc lectors...

miguel d llobet ha dit...

és clar que en tens, però som anònims i no deixem emprempta, encara que està bé fer'li saber a l'autor que un ha passat per aquí sense invitació, com és habitual.