Feia temps que no obria la carpeta del Pope. Ara que ens ha deixat, l'obro i recordo la tarda que em va ensenyar tots aquests cartells que donen fe de l'existència del grup de poesia "O així", que en són la narració d'una història per explicar. I recordo com vam tornar de la seva festa d'aniversari de casa el Pau Riba, amb l'Escoffet, i ens vam perdre intentant entrar a Barcelona en cotxe. Un laberint de nervis i somriures. I tot queda com un somni, com una altra vida mig oculta, remota i present alhora. Ai!