Pensem en xarxa? Vivim en xarxa. Existim en xarxa, i la xarxa ens xucla endins, i si ningú no ens fa arribar per mitjà d'alguna xarxa que som vius ens costa de creure'ns-ho. He fet uns anys enrere, sense records malignes.

vaig trobar-me una paraula collint flors...
o dit d'una altra manera, hi ha moltes coses a dir. Moltes coses a dir, però en callaré algunes perquè eren força grosses, i fan mal. No les, flors, sinó les paraules. Prefereixo les flors, fins i tot les que tenen espines, fins i tot les que mosseguen, fins i tot les flors que masteguen paraules, fins i tot la paraula flor. Ara, no és el mateix que jo digui flor, que ho diguis tu o que ho digui algú altre, segons qui... "Les llàgrimes són paraules i les paraules són fets en un forn on tot pot tan ser veritat com ser un engany. Un engany veritable i un bàlsam. Per desgràcia, tot significa. Demano només potser dignitat si no pot ser més."
De quina mena de cosa parlem, eh?

Em cito a mi mateix d'un altre lloc a un altre lloc a un altre:

"escrit a la sang, al cos, a la pedra de foc i cor i a l'adès i ara de l'ànima".

-és que crec que m'ha sortit prou bonic per no llençar-ho. Aquí al menys potser no ho veu ningú però hi és d'alguna manera indefensa, indefinida. Ja sé que no m'explico, però jo tampoc no m'entenc.