tag:blogger.com,1999:blog-60479392008-05-08T00:51:37.757+02:00Franzfranzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comBlogger114125tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-27732414809563359632008-03-10T14:03:00.002+01:002008-03-10T14:11:56.475+01:00Ahir a la nit mirava a la tele una pel·lícula, Druides, que donava voltes a l'assumpció del propi destí i del propi fracàs. La peli era tan dolenta que vaig haver de tancar el televisor... potser era la fortuna, que em picava l'ullet...franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-17474072905287266872008-03-09T01:07:00.004+01:002008-03-09T02:32:05.619+01:00Hi ha dies que em canso de ser jo mateix, i me'n canso tant que m'agradaria ser jo mateix. La possibilitat accidental de tornar a començar, quasi ni sense pensar-ho, com si fos el més natural, com d'altra banda hauria de ser.
Fa 32 anys que m'entreno per ocupar un lloc que desconec, i de vegades crec que fins i tot me n'he desentès, com si hagués dimitit sense saber-ho. D'una manera o una altra franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-47919580238607055952008-03-05T01:56:00.001+01:002008-03-05T01:56:42.545+01:00La nit és tan llarga
que se' m fa curta
no sé com.franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-35774916279892003882008-02-25T02:20:00.002+01:002008-02-25T02:30:55.125+01:00No sé quin va ser el primer cop que vaig sentir parlar de tu o que et vaig llegir. Recordo per exemple el facsímil de les revistes Poesia i Ariel, i el toc d'atenció de les cançons de Ramon Muntaner, i més tard ja els Poemes de l'Alquimista, en què m'hi vaig trobar com en un mirall. D'aquí a menys de dues setmanes farà deu anys que vaig parlar amb tu per primer cop, que em vas escriure una franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-7062016502190989472008-01-11T01:14:00.000+01:002008-01-11T01:56:18.673+01:00Feia temps que no obria la carpeta del Pope. Ara que ens ha deixat, l'obro i recordo la tarda que em va ensenyar tots aquests cartells que donen fe de l'existència del grup de poesia "O així", que en són la narració d'una història per explicar. I recordo com vam tornar de la seva festa d'aniversari de casa el Pau Riba, amb l'Escoffet, i ens vam perdre intentant entrar a Barcelona en cotxe. Un franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-53895742813667391012007-10-15T02:33:00.000+02:002007-10-15T03:01:43.114+02:00Fa dies que retrobo papers de fa uns anys, testimonis d'altres èpoques que s'han fet antigues en pocs anys. M'he retrobat amb algunes de les exposicions que per a mi han estat importants. En primer lloc, "Avantguardes a Catalunya", que es va fer a La Pedrera de juliol a setembre del 1992. L'any següent va ser el del centenari de Joan Miró a la seva Fundació. Em recordo paralitzat davant del franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-39771835208258692672007-09-26T02:57:00.001+02:002007-09-26T03:00:00.004+02:00Escric amb sang sobre la sang dels altres, i l'esforç no em permet fer servir les meves paraules. Sembla molt transcendent, però és el dia a dia, el silenci concentrat, la lletra lenta i dolorosa, el cansament perdut i la troballa, la ferralla, roent, com un somriure.franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-58771306023193171392007-09-20T18:30:00.000+02:002007-09-20T18:39:14.920+02:00Dins el repertori clàssic de contes, en tinc dos de preferits: el molinet de la sal i l'aneguet lleig. El primer no és dels més coneguts, però n'hi ha unes quantes versions que sempre acaben amb el molinet enfonsat al fons del mar i el germà gran sense saber la paraula màgica per fer-lo aturar... Per això l'aigua és salada. Suposo que em sentia identificat per la bondat del germà petit, i per franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-55533165954524673432007-05-28T01:16:00.000+02:002007-05-28T01:20:47.501+02:00Dies de plorera pels deu anys de la mort ofegada del Jeff Buckley. No puc evitar que em rodolin per les galtes les llàgrimes quan l'escolto. No sé perquè. On érem llavors i on som ara? És com si corregués en cercles, donant voltes sobre mi mateix, sobre els eixos que no es toquen ni es miren ni hi són però sí que ha d'haver-hi una cosa o altra de real, era tan real, l'esgarrifança, l'esgarip, franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-66554891042283670672007-05-21T17:39:00.000+02:002007-05-21T18:00:44.357+02:00Recordeu Nirvana? He vist un documental sobre el "Nervermind" i se m'ha posat la pell de gallina. Els anys posteriors, i abans de la mort de Kurt Cobain, tothom parlava de la generació X i de si això i allò, si tot ha canviat o no... Vist en perspectiva, ni una cosa ni l'altra: tot és igual, però diferent.
Com a mínim a la meva petita realitat, les samarretes només es portaven a l'estiu o per franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-10542981229476068492007-03-22T16:36:00.000+01:002007-03-22T16:52:54.628+01:00Hi ha el sentiment d'orfenesa, de pèrdua.
M'he passat la vida rebent copets a l'esquena, felicitacions genèriques, reconeixements i tot, però a l'hora de la veritat ningú s'ha dignat mai a moure un dit per mi. No sé si creuen que si no faig és perquè no vull o per pura hipocresia, o potser perquè simplement no valc. Però entremig se senten veus que et diuen que si ho fas molt bé, que si esclar elfranzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-65180265144892127142007-02-28T20:31:00.000+01:002007-02-28T20:38:31.680+01:00Com pot ser que tan sovint la nostra vida digui tan poc de nosaltres?franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-2434683428558372322007-02-09T05:17:00.000+01:002007-01-28T22:05:20.732+01:00Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen però no en queda sal. Només alguna engruna despistada, en forma de lletra que no s'oblida. Potser l'essència del temps és que el temps no existeix.franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-8300532840833325452007-01-23T01:30:00.000+01:002007-01-23T01:31:25.622+01:00“A voltes, en llevar-se, l’home sol” (Josep Palau i Fabre)
Totes les finestres són obertes i amb llum. Són les sis del matí. No hi ha ningú. No se sent ni un cotxe. Ni una ànima. Els arbres segueixen respirant mentre a poc a poc, a mesura que apareix el sol enteranyinat, com amb sordina, van pujant també els decibels i comença a haver-hi brogit de trànsit. Miro el carrer. Res.
Ara veig el franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-4272622715224683212006-12-23T20:58:00.000+01:002006-12-24T18:27:29.450+01:00El senyor Joan apaga el motor del cotxe, surt a fora i es posa l'abric. Ha deixat el vehicle al bell mig del carrer, entre les desenes de milers de conductors aturats en una fila interminable. Comença a caminar, i en aquell moment s'adona que s'ha deixat el telèfon. Les mans li suen i el cor s'accelera, però es decideix a no anar enrere. No pot tornar.
Segueix sentint els clàxons, però no el franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1166891076726461982006-12-23T17:22:00.000+01:002006-12-23T17:24:36.726+01:00Per cert: ja fa un mes -aprox.- que no em mossego les ungles. Un dia d'aquests m'hi posaré i us explicaré per què és tan important. El problema és que ho redactat tantes vegades mentalment que és com si ja ho hagués reescrit milions de cops de falç, i no.franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1166890895401131072006-12-23T17:06:00.000+01:002006-12-23T17:21:35.416+01:00Un dia el Jesús Lizano em va preguntar si tenia gaire vida interior. No sé què li vaig respondre.
Però em passo el dia parlant-me, escrivint-me preguntes i respostes i paraulejant un món silenciós mentre crec que en realitat es pot sentir sense mots.
Però el neguit, la tortura del tremolor i de les imaginàries cartes escrites, les telefonades en somnis i les hores insomnes em persegueixen. I em franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1164223808729634382006-11-22T20:10:00.000+01:002006-11-22T20:30:08.743+01:00Quan era petit, els meus pares em posaven un líquid amarg als dits per intentar que no em mossegués les ungles. No cal dir que no va funcionar mai.
Més tard, va haver alguns anys que vaig aconseguir deixar de rosegar-les, però ara ja en fa uns cinc que hi vaig tornar, i cada vegada amb més intensitat, amb un ímpetu inconscient que em maltracta. No puc més. Els mossecs es retroalimenten. Em couenfranzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1163725574640274302006-11-17T02:03:00.000+01:002006-11-17T02:06:14.686+01:00 El dolor marxa un moment i puc respirar. Estic a punt de plorar. Se me n’ha anat mitja vida. Fujo amb el cor trencat pel desamor de Déu. Duc a dins un riu d’emocions, una mar tèbia i gèlida i impura i seca. I hi duc tempestes.
(De Febre amb gel. Esgarips)franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1163722918840539592006-11-17T01:21:00.000+01:002006-12-23T17:40:20.823+01:00He comès milions d'errors, però encara puc cometre'n més, per sort...franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1163722045888148102006-11-17T01:02:00.000+01:002006-12-23T17:40:50.326+01:00No. Encara hi sóc. Callo perquè potser tinc alguna cosa a dir. El valor de la paraula no es manifesta en ella mateixa, sinó en la seva absència, en el silenci, on he escrit totes aquestes pàgines que pots imaginar (i potser així seran millors).
Viatjar és com fer vacances d'un mateix. Però jo m'he quedat aquí dins, encara que no m'hagueu vist gaire.
Tinc ganes de sortir, però no sé si n'estic franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1152979139508061072006-07-15T17:36:00.000+02:002006-07-15T17:58:59.520+02:00Com sentir-te quan t'adones que fa nou anys que juguen amb tu? Tinc la cara d'idiota, el cos d'idiota, el cervell d'idiota, les ungles no les tinc d'idiota perquè no en tinc.
Suposo que fa nou anys que vaig equivocar-me quan vaig fer la meva elecció. No ho suposo, no, potser fins i tot ho sé i tot tot.
Jo sabia que havia de viatjar, agafar la maleta i fotre el camp, però no sé per quins set sous franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1151424133954013672006-06-27T17:59:00.000+02:002006-06-27T18:02:13.973+02:00Hi ha dies, però, mesos i anys. I moments que no sé si hi sóc del tot. El vertigen. És la vida, suposo. L'anar amunt i avall sense moure'ns, sense moure'm. La repetició dels itineraris desconeguts, també, i el futur, que tan s'obre com es tanca.
Tan difícil és treure'n l'aigua clara, trobar cap certesa, exprimir la paraula primigènia i sentir-se a casa?
Tenir, potser casa?franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1151190356329077852006-06-25T01:05:00.000+02:002006-06-25T01:05:56.330+02:00Encara que de vegades no ho sembli, encara existeixo.franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1147856656181474912006-05-17T10:53:00.000+02:002006-05-20T21:40:19.063+02:00Il·lusions d’èxtasi
Francesc Bombí-Vilaseca
1Començar. Sempre és difícil, començar.Començar amb una idea.Començar sense res.Partim de zero.Patim nostàlgia del futur, és això, el futur. Un passat posposat on hi passen coses.
Compto fins a deu:undostresquatrecincsis set vuitnoudeu.
Què ha passat?Com un truc de màgia,tothom ho sap.
2[Se senten plors de criatura, potser acabada de néixer.]Au, ja franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com