divendres, 15 d’octubre del 2004

vaig trobar-me una paraula collint flors...
o dit d'una altra manera, hi ha moltes coses a dir. Moltes coses a dir, però en callaré algunes perquè eren força grosses, i fan mal. No les, flors, sinó les paraules. Prefereixo les flors, fins i tot les que tenen espines, fins i tot les que mosseguen, fins i tot les flors que masteguen paraules, fins i tot la paraula flor. Ara, no és el mateix que jo digui flor, que ho diguis tu o que ho digui algú altre, segons qui... "Les llàgrimes són paraules i les paraules són fets en un forn on tot pot tan ser veritat com ser un engany. Un engany veritable i un bàlsam. Per desgràcia, tot significa. Demano només potser dignitat si no pot ser més."
De quina mena de cosa parlem, eh?