Em cito a mi mateix d'un altre lloc a un altre lloc a un altre:

"escrit a la sang, al cos, a la pedra de foc i cor i a l'adès i ara de l'ànima".

-és que crec que m'ha sortit prou bonic per no llençar-ho. Aquí al menys potser no ho veu ningú però hi és d'alguna manera indefensa, indefinida. Ja sé que no m'explico, però jo tampoc no m'entenc.