Fa dies que no estic per vosaltres. El temps -que no existeix- se m'escapa dels peus i ara no sé si em crida a l'Àfrica o on. Tinc bones notícies de l'altra banda del cable. Alegries que em fan somriure. Visca la vida, que visqui! Però ara em sembla que no és aquí, on hauria d'estar en aquests moments, i m'escapo de la porta per la finestra.