Com sentir-te quan t'adones que fa nou anys que juguen amb tu? Tinc la cara d'idiota, el cos d'idiota, el cervell d'idiota, les ungles no les tinc d'idiota perquè no en tinc.
Suposo que fa nou anys que vaig equivocar-me quan vaig fer la meva elecció. No ho suposo, no, potser fins i tot ho sé i tot tot.
Jo sabia que havia de viatjar, agafar la maleta i fotre el camp, però no sé per quins set sous se'm va ficar al cap la idea que estava molt lligat a la terra, a la gent, aquí. Però vaig equivocar-me.
He estat nou anys castigat. I ara ho sé, i ara me n'adono, i encara no sé per què.
Si hagués marxat...
en tot cas, seria un altre.
Però ara em deuen nou anys de la meva vida. Són molts anys.
Em sento humiliat, com si se m'haguessin pixat a sobre sense ni l'excitació d'una pluja daurada i encara els hagi de donar les gràcies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
s'ha de girar la truita en aquesta vida!!! segur que has après milions de coses en 9 anys, encara que ara només et sembli que t'han donat pel cul.
perquè no vas marxar?
Et llegeixo i no deixo de pensar que sóm ànimes besones. Saps que això que ens ha passat i que hem patit és el millor que ens podia passar?
Salut
Moltes gràcies per ser-hi. Jo no sé si vinc d'hora o tard o quan...
Per què no vaig marxar?, preguntes, anònim. Potser perquè això que ens ha passat i que hem patit és el millor que ens podia passar, oi, vs!?
Doncs qui dia passa any empeny, i ja en portem uns quants, de segles de camí! I els que ens en falten!
Publica un comentari a l'entrada