dimarts, 25 d’octubre del 2005

Expansió.
Esblaimat.
L'èxtasi d'agombolar una idea, donar-s'hi i no retreure l'encant.
Pensar en infinitiu, en l'infinit.
L'abundància -de vegades- de la línia recta, el traç segur, el pensament tranquil.
Massa obvi, fins i tot. Massa davant mateix dels nassos.
Però qui si no jo es pot veure bé la punta del nas?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

a ver mamona, si anuncias tu blog enun foro en CASTELLANO no nos ofendas cuando etramos aqui y nos encontramos con esto en catalan que no se entiende ni papa...

Anònim ha dit...

pos ezo, a b si escribimos en ESPAÑOL