skip to main
|
skip to sidebar
Franz
Coses. Pensieri. Poemes.
dimarts 27 de setembre de 2005
Esbandit,
exclòs.
0 comentaris:
Publica un comentari
Entrada més recent
Entrada més antiga
Pàgina principal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
sóc
franz
franz
vincles
la vida literària
Ice cream for an I scream
lenoreanabel en la isla de themyscira
kinosonik
Arxiu del bloc
►
2009
(4)
►
agost
(1)
Hi ha qui fa vacances, qui treballa, qui sent, qui...
►
maig
(2)
Volíem una revolució, i no sabíem com dir-ne, i en...
Com si no hi fos, com si res no hagués estat, però...
►
gener
(1)
la jam session
►
2008
(10)
►
desembre
(1)
Decenni (homenatge a Joan Brossa) Ara que fa deu ...
►
octubre
(2)
Quan era petit, potser segurament quan era adolesc...
Demà em caso. La veritat és que dubto que em canvi...
►
juliol
(2)
2-VI-2008 Ningú no creu en mi, ni tan sols jo mate...
27-VI-08 Llavors de cop, sense voler-ho, em resson...
►
març
(3)
Ahir a la nit mirava a la tele una pel·lícula, Dru...
Hi ha dies que em canso de ser jo mateix, i me'n c...
La nit és tan llarga que se' m fa curta no sé com....
►
febrer
(1)
No sé quin va ser el primer cop que vaig sentir pa...
►
gener
(1)
Feia temps que no obria la carpeta del Pope. Ara q...
►
2007
(9)
►
octubre
(1)
Fa dies que retrobo papers de fa uns anys, testimo...
►
setembre
(2)
Escric amb sang sobre la sang dels altres, i l'esf...
Dins el repertori clàssic de contes, en tinc dos d...
►
maig
(2)
Dies de plorera pels deu anys de la mort ofegada d...
Recordeu Nirvana? He vist un documental sobre el "...
►
març
(1)
Hi ha el sentiment d'orfenesa, de pèrdua. M'he pas...
►
febrer
(2)
Com pot ser que tan sovint la nostra vida digui ta...
Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen per...
►
gener
(1)
“A voltes, en llevar-se, l’home sol” (Josep Palau...
►
2006
(19)
►
desembre
(3)
El senyor Joan apaga el motor del cotxe, surt a fo...
Per cert: ja fa un mes -aprox.- que no em mossego ...
Un dia el Jesús Lizano em va preguntar si tenia ga...
►
novembre
(4)
Quan era petit, els meus pares em posaven un líqui...
El dolor marxa un moment i puc respirar. Estic ...
He comès milions d'errors, però encara puc cometre...
No. Encara hi sóc. Callo perquè potser tinc alguna...
►
juliol
(1)
Com sentir-te quan t'adones que fa nou anys que ju...
►
juny
(2)
Hi ha dies, però, mesos i anys. I moments que no s...
Encara que de vegades no ho sembli, encara existei...
►
maig
(1)
Il·lusions d’èxtasi Francesc Bombí-Vilaseca 1Come...
►
abril
(1)
Sí que sé que sóc, però no en trec suc, del sac. P...
►
març
(3)
Sovint, en comptes de pensar, escric. No com ara, ...
De vegades penso.
Vaig ser un nen solitari que sovint jugava sol. Me...
►
febrer
(2)
Com dir l'èpica de la poesia, la lluita per la con...
Escric quatre paraules i n'esborro sis. Perquè no ...
►
gener
(2)
Encenc el món
Sóc realment qui crec que sóc?
▼
2005
(37)
►
desembre
(1)
M'he passat la vida desescrivint-me, desteixint e...
►
octubre
(1)
Expansió. Esblaimat. L'èxtasi d'agombolar una idea...
▼
setembre
(3)
Esbandit, exclòs.
El menyspreu. Total i absolut, continu. El dolor i...
De vegades somnio que escric en aquest bloc. No sé...
►
juliol
(1)
No sé exactament per què aquesta dèria de perdre e...
►
juny
(5)
El destí ens mena a destinacions sovint errònies. ...
Quines idees tindré ara, si la llum del sol m'ence...
►
maig
(7)
►
abril
(5)
►
març
(5)
►
febrer
(8)
►
gener
(1)
►
2004
(23)
►
novembre
(1)
►
octubre
(3)
►
setembre
(2)
►
juliol
(3)
►
juny
(1)
►
maig
(3)
►
abril
(1)
►
març
(2)
►
febrer
(2)
►
gener
(5)
►
2003
(21)
►
desembre
(6)
►
novembre
(15)
0 comentaris:
Publica un comentari