skip to main
|
skip to sidebar
Franz
Coses. Pensieri. Poemes.
divendres 9 de febrer de 2007
Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen però no en queda sal. Només alguna engruna despistada, en forma de lletra que no s'oblida. Potser l'essència del temps és que el temps no existeix.
0 comentaris:
Publica un comentari
Entrada més recent
Entrada més antiga
Pàgina principal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
sóc
franz
franz
vincles
la vida literària
Ice cream for an I scream
lenoreanabel en la isla de themyscira
kinosonik
Arxiu del bloc
►
2009
(4)
►
agost
(1)
Hi ha qui fa vacances, qui treballa, qui sent, qui...
►
maig
(2)
Volíem una revolució, i no sabíem com dir-ne, i en...
Com si no hi fos, com si res no hagués estat, però...
►
gener
(1)
la jam session
►
2008
(10)
►
desembre
(1)
Decenni (homenatge a Joan Brossa) Ara que fa deu ...
►
octubre
(2)
Quan era petit, potser segurament quan era adolesc...
Demà em caso. La veritat és que dubto que em canvi...
►
juliol
(2)
2-VI-2008 Ningú no creu en mi, ni tan sols jo mate...
27-VI-08 Llavors de cop, sense voler-ho, em resson...
►
març
(3)
Ahir a la nit mirava a la tele una pel·lícula, Dru...
Hi ha dies que em canso de ser jo mateix, i me'n c...
La nit és tan llarga que se' m fa curta no sé com....
►
febrer
(1)
No sé quin va ser el primer cop que vaig sentir pa...
►
gener
(1)
Feia temps que no obria la carpeta del Pope. Ara q...
▼
2007
(9)
►
octubre
(1)
Fa dies que retrobo papers de fa uns anys, testimo...
►
setembre
(2)
Escric amb sang sobre la sang dels altres, i l'esf...
Dins el repertori clàssic de contes, en tinc dos d...
►
maig
(2)
Dies de plorera pels deu anys de la mort ofegada d...
Recordeu Nirvana? He vist un documental sobre el "...
►
març
(1)
Hi ha el sentiment d'orfenesa, de pèrdua. M'he pas...
▼
febrer
(2)
Com pot ser que tan sovint la nostra vida digui ta...
Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen per...
►
gener
(1)
“A voltes, en llevar-se, l’home sol” (Josep Palau...
►
2006
(19)
►
desembre
(3)
El senyor Joan apaga el motor del cotxe, surt a fo...
Per cert: ja fa un mes -aprox.- que no em mossego ...
Un dia el Jesús Lizano em va preguntar si tenia ga...
►
novembre
(4)
Quan era petit, els meus pares em posaven un líqui...
El dolor marxa un moment i puc respirar. Estic ...
He comès milions d'errors, però encara puc cometre...
No. Encara hi sóc. Callo perquè potser tinc alguna...
►
juliol
(1)
Com sentir-te quan t'adones que fa nou anys que ju...
►
juny
(2)
Hi ha dies, però, mesos i anys. I moments que no s...
Encara que de vegades no ho sembli, encara existei...
►
maig
(1)
Il·lusions d’èxtasi Francesc Bombí-Vilaseca 1Come...
►
abril
(1)
Sí que sé que sóc, però no en trec suc, del sac. P...
►
març
(3)
Sovint, en comptes de pensar, escric. No com ara, ...
De vegades penso.
Vaig ser un nen solitari que sovint jugava sol. Me...
►
febrer
(2)
Com dir l'èpica de la poesia, la lluita per la con...
Escric quatre paraules i n'esborro sis. Perquè no ...
►
gener
(2)
Encenc el món
Sóc realment qui crec que sóc?
►
2005
(37)
►
desembre
(1)
M'he passat la vida desescrivint-me, desteixint e...
►
octubre
(1)
Expansió. Esblaimat. L'èxtasi d'agombolar una idea...
►
setembre
(3)
Esbandit, exclòs.
El menyspreu. Total i absolut, continu. El dolor i...
De vegades somnio que escric en aquest bloc. No sé...
►
juliol
(1)
No sé exactament per què aquesta dèria de perdre e...
►
juny
(5)
El destí ens mena a destinacions sovint errònies. ...
Quines idees tindré ara, si la llum del sol m'ence...
►
maig
(7)
►
abril
(5)
►
març
(5)
►
febrer
(8)
►
gener
(1)
►
2004
(23)
►
novembre
(1)
►
octubre
(3)
►
setembre
(2)
►
juliol
(3)
►
juny
(1)
►
maig
(3)
►
abril
(1)
►
març
(2)
►
febrer
(2)
►
gener
(5)
►
2003
(21)
►
desembre
(6)
►
novembre
(15)
0 comentaris:
Publica un comentari