Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen però no en queda sal. Només alguna engruna despistada, en forma de lletra que no s'oblida. Potser l'essència del temps és que el temps no existeix.
divendres, 9 / febrer / 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari