skip to main
|
skip to sidebar
Franz
Coses. Pensieri. Poemes.
divendres, 9 de febrer del 2007
Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen però no en queda sal. Només alguna engruna despistada, en forma de lletra que no s'oblida. Potser l'essència del temps és que el temps no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Au, ja us podeu fer seguidors...!
sóc
franz
franz
vincles
La Jam Session!
la vida literària
Ice cream for an I scream
Gitana Roc
Anhel Enorme
el d'en Pedrals
Alberto Montt en dosis diarias
Arxiu del blog
►
2010
(10)
►
de desembre
(5)
►
d’octubre
(1)
►
de setembre
(1)
►
de juliol
(1)
►
de maig
(2)
►
2009
(4)
►
d’agost
(1)
►
de maig
(2)
►
de gener
(1)
►
2008
(10)
►
de desembre
(1)
►
d’octubre
(2)
►
de juliol
(2)
►
de març
(3)
►
de febrer
(1)
►
de gener
(1)
▼
2007
(9)
►
d’octubre
(1)
►
de setembre
(2)
►
de maig
(2)
►
de març
(1)
▼
de febrer
(2)
Com pot ser que tan sovint la nostra vida digui ta...
Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen per...
►
de gener
(1)
►
2006
(19)
►
de desembre
(3)
►
de novembre
(4)
►
de juliol
(1)
►
de juny
(2)
►
de maig
(1)
►
d’abril
(1)
►
de març
(3)
►
de febrer
(2)
►
de gener
(2)
►
2005
(37)
►
de desembre
(1)
►
d’octubre
(1)
►
de setembre
(3)
►
de juliol
(1)
►
de juny
(5)
►
de maig
(7)
►
d’abril
(5)
►
de març
(5)
►
de febrer
(8)
►
de gener
(1)
►
2004
(23)
►
de novembre
(1)
►
d’octubre
(3)
►
de setembre
(2)
►
de juliol
(3)
►
de juny
(1)
►
de maig
(3)
►
d’abril
(1)
►
de març
(2)
►
de febrer
(2)
►
de gener
(5)
►
2003
(21)
►
de desembre
(6)
►
de novembre
(15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada