El dolor marxa un moment
i puc respirar.
Estic a punt de plorar.
Se me n’ha anat mitja vida.
Fujo amb el cor trencat
pel desamor de Déu.
Duc a dins un riu d’emocions,
una mar tèbia i gèlida i impura
i seca. I hi duc tempestes.
(De Febre amb gel. Esgarips)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada