1
Començar. Sempre és difícil, començar.
Començar amb una idea.
Començar sense res.
Partim de zero.
Patim nostàlgia del futur, és això, el futur. Un passat posposat on hi passen coses.
Compto fins a deu:
un
dos
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit
nou
deu.
Què ha passat?
Com un truc de màgia,
tothom ho sap.
2
[Se senten plors de criatura, potser acabada de néixer.]
Au, ja és aquí, ja ha arribat!
I ara, què?
Com es dirà?
És nen o nena?
Què serà, quan serà gran?
Què voldrà ser, quan serà gran?
Quan sigui gran, què haurà volgut ser?
...
Serà –pausa tensa- feliç?
3
Tinc el compte corrent
en números vermells.
Deu ser la joventut,
aquella llavor del futur, diuen.
Ara no sé a qui hauria de culpar.
Però demà tampoc no em llevaré
d’hora per anar a cap fàbrica.
4
Com escriure el balanceig
que em mous a l’ànima
entre somriure i somriure?
5
[S’encén un televisor.]
Clic.
[...]
Diuen que hi diuen coses,
però també diuen moltes mentides.
[...]
Mots encreuats
o
crucigrames?
6
Tanca els ulls.
Escolta’m.
Extasia’t amb mi
i extasia’m.
Digues,
com dius que et dius?
7
M’agradaria que m’entenguessis.
M’agradaria que
m’intentessis entendre.
Necessito veure’t
i dir-te
moltes coses.
M’agradaria tant
que existissis...
8
D’aquí a dos mesos, o tres,
viurem en una casa
tres vegades, o quatre, més gran, i
serem quatre cops, o cinc,
més feliços.
Tindrem un piano
amb moltes tecles,
blanques i negres.
9
És tan fàcil viure d’il·lusions
com difícil arribar a l’èxtasi.
Els miratges ens donen alè,
ens són pastanagues,
pentagrames, símbols,
llegendes, mites
esclaus de nosaltres mateixos.
Vull desenvolupar l’emoció.
10
Si tots els ocells del món
sabessin parlar,
qui volaria?
Qui deixaria cada dia el seu país
qui deixaria cada dia casa seva
per trobar què?
11
Prefereixo una veu que parli
o uns mots que cantin?
Demano que em portin
allà on no he estat
mai abans,
un refugi intrèpid,
la protecció temerària
que ho diu tot.
12
Sobre una onada
naveguem i descarreguem
en terra humida i fosca
l’escuma que ens uneix.
13
Quants dies ens queden,
de sol ardent?
El sol ho arrasa tot,
no en deixarà res, de nosaltres.
I què deixarem nosaltres?
A força d’equivocar-nos
potser farem alguna cosa de profit.
14
i
