dissabte, 29 de maig de 2004

Estic temptat de seguint fent preguntes. Obro un post i gairebé ja em surt l'interrogant. Potser és que no tinc res a dir. Podria dir coses del món exterior, aquell en què ens creuem mirades, gestos, carícies, intuicions, però hauríem de signar un protocol previ per acordar la solució de les disputes. No sé què dic, perquè només ho faig per evitar l'interrogant, el per què, el potser que ja he dit sense voler. Tinc els meus mots crossa. Les coses. Paraulística endevinada, fauna sense símbols amb rialles mig transparents.

No teniu la sensació que em repeteixo?