dimecres, 19 de novembre del 2003

Estranya sensualitat de la música. Màgica. M'arriben vibracions desde dins del cos. No sé si sé... no ser ni ser. No sabré llegir el resultat de la pluja. Low fidelity universe. Permeteu l'intromissió d'una altra llengua, permeteu que l'univers dels pobres campi pel món fent veure que vol jutjar un desastre. Quina calamitat! De vegades em perdo, com tots sabeu. I d'altres vegades no sé si té massa sentit sortir de nit de cacera per perdre'm entre les paraules. N'hi ha que em coneixen. Ara, però, no sé cap paraula màgica. Quina és la contrassenya?! La iaia Maria sempre em deia que em senýés abans de sortir de casa. Ja fa anys que no ho faig. Fagedes i rouredes, que diria algú. L'amor pels arbres déu pertànyer als boscos, o als que hi viuen aprop o a dins. Viure a les obredes em penso que només ho fa el Perejaume.
Deixo el món i surto. Acabo de trobar una emoció intensa i se'm neguen els ulls. No seré cap màrtir.