Volíem una revolució, i no sabíem com dir-ne, i ens ho vam inventar. Devíem tenir quinze o setze anys, i vam seguir aprofundint en la nostra revolució uns deu anys més, canviant els noms i passant els caps de setmana tocant rock. Ara ens preguntem si valia la pena, ens responem que sí i intentem tirar endavant i endevinar el camí. Quina era la nostra revolució? Què en queda?
Fa pocs dies va fer nou anys del darrer concert, i fa uns dies he retrobat la cinta de cassette on el vam gravar, i ara digitalitzo les restes del naufragi mentre m'escolto el nostre passat i el respiro, i el somnio. Volíem ser estrelles del rock, i ho vam ser, i tant!