dissabte, 2 de maig del 2009

Com si no hi fos, com si res no hagués estat, però tanmateix sense poder esborrar la història, fer bocinets els fets passats, difuminar les petjades escrites, la runa que ens mostra qui som.
Sempre a un punt de plegar de nou i tornar a tornar a començar, l'animal sense ànima intenta creuar el prat on pastura el ramat, però el verd arriba a l'horitzó i les forces són escasses. Paciència, esforç, tenaçitat, mots per recordar, conceptes contemporanis. Mastega, empassa, respira, rumia, la bèstia tot s'ho emporta coll avall, tot ho assimila, extreu vampírica l'energia que l'envolta i s'envola fins als núvols, on el pensament cau pel propi pes i planeja fins a l'objectiu.
Pren possessió del tros i descansa.