dimecres, 29 d’octubre del 2008

Quan era petit, potser segurament quan era adolescent, sovint feia el camí cap a l'escola, o de tornada, sol i cantant, mig per a mi mig en veu alta, pensant que potser algun gran productor em sentia i quedava meravellat de les meves cançons. No sé quan va durar aquella etapa, potser només va ser una tarda, potser encara espero que algú m'escolti i cregui que sí, que sí.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Espero que todavía te dure.
No hay Xesco posible para mí si no es así.....

Cowgirl full of hope.