tag:blogger.com,1999:blog-60479392011-10-28T23:46:36.551+02:00Coses. Pensieri. Poemes.franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.comBlogger1331100tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-36500985380159902942010-12-30T02:40:00.000+01:002010-12-30T02:40:40.221+01:00

No m'he tornat boig, posar-me aquí a publicar ara aquest material de fa uns anys... Un dia vaig pensar que podria ser un bon llibre, però ara que estic intentant escriure'n un alhora crec que algunes d'aquestes converses amb escriptors poden aportar alguna cosa llegides encara avui. Com que al diari hi havia certa limitació d'espai, publicaré directament el que probablement vaig enviar-hi, la

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-2222181783450160752010-12-30T02:29:00.000+01:002010-12-30T02:29:17.357+01:00

Entrevista publicada a l'Avui el 12/04/2006 (s'ha restablert text tallar per qüestions d'espai, i probablement l'edició es ressenteix de la col·laboració dels companys -i mestres!- Llort i Castillo) “La gent d’ara no tenim el tremp moral que tenien els nostres pares o avis”“La bonança econòmica i democràtica ha afeblit la fibra moral de la població” Emili Teixidor El novel·lista ens presenta la

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-54567011218559167452010-12-30T02:25:00.002+01:002010-12-30T02:30:31.753+01:00

Entrevista publicada a l'Avui el 27/11/2003 (s'ha restablert text tallar per qüestions d'espai, i probablement l'edició es ressenteix de la col·laboració dels companys -i mestres!- Llort i Castillo) “Hem apostat pels béns materials i hem perdut uns béns espirituals”  Emili Teixidor publica ‘Pa negre’ (Columna), una ambiciosa novel·la que narra la iniciació a la vida adulta de l’Andreu

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-71242198420356682242010-12-23T20:33:00.000+01:002010-12-23T20:33:35.850+01:00

Entrevista publicada el 28 d'abril del 2005 al suplement de Cultura de l'Avui. Novel·la intensa, ara ja amb pel·lícula. “Escriure un llibre és un descobriment” Francesc Bombí-VilasecaDesprés de l’èxit de “Mystic river”, Dennis Lehane presenta “Shutter Island” (RBA), una novel·la en què dos agents de l’FBI tenen un cas en una illa convertida en un obscur centre penal psiquiàtric. En aquesta

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-45788369422463716592010-12-23T20:29:00.001+01:002010-12-30T02:33:41.601+01:00

Vaig entrevista la Cristina Peri-Rossi, una entrevista que va sortir publicada el  18 de gener del 2006. Publico aquí la versió sencera, més llarga que com es va publicar. Alguns moments de la conversa van ser molt emotius. Properament potser m'animo a anar-ne penjant algunes més... Espero que us agradi... "Em semblava que la vida a l’exili podia ser molt més dolorosa que la mort"  Entrevista a

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-14004946999535117002010-10-05T02:16:00.001+02:002010-10-05T02:17:44.240+02:00

Citen articles meus en dues tesis doctorals, una sobre Clarice Lispector i una altra sobre Flàvia Company. Estic molt emocionat, de veritat. I orgullós!

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-71532528315374947862010-09-07T01:04:00.001+02:002010-09-07T01:04:34.492+02:00

Fins quan em seguiré evadint de mi mateix?

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-3358298868229131712010-07-01T12:52:00.003+02:002010-07-01T12:57:44.827+02:00

Mort, mort i més mort...Se m'ha mort l'avi Pepe, traspàs esperat i que com tots els que es viuen de prop trasbalsen. Aprens coses que no t'esperaves del mort i de qui el vetlla, realment.I el Ricardo, també, i te n'assabentes uns mesos després i et quedes fet pols i veus que els estels s'havien alineat amb ell. Tinc records molt bonics i emotius, amb ell, dels que em fan plorar. I fa mal la mala

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-62826368096122349262010-05-28T02:33:00.002+02:002010-05-28T02:37:11.576+02:00

No és tan difícil.Donar pas a la paraula com si fos el primer cop. Mot a mot. Esborrar el passat o convertir-lo en trampolí? Existir? Deixar de preguntar i començar a parlar. O deixar que parlin les preguntes. Escoltar. Fer. Amb feresa. Ferm.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-18992766585902169382010-05-05T19:19:00.002+02:002010-05-05T19:31:20.300+02:00

Hora de tornar a començar, però: per o(n)?Pel final o pel principi?Acabo de (re)veure la sèrie Babylon 5, i ha estat molt emocionant, com la ciència ficció parla dels grans temes, especialment la presa de decisions i l'aprenentatge d'anar pel món. No sabria amb quin personatge quedar-me, potser amb el Michael Garibaldi, potser amb el G'Kar, potser amb una mica de cadascun, fins i tot el Kosh. Em

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-72114209958248693622009-08-05T01:36:00.003+02:002009-08-05T02:03:07.789+02:00

Hi ha qui fa vacances, qui treballa, qui sent, qui dol, qui mor, qui s'apassiona per la vida i per l'amor. Hi ha qui s'avorreix. Hi ha qui hi ha, i qui no hi és.

franzhttp://www.blogger.com/profile/07540451835934796829noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-68397840562710840532009-05-22T17:34:00.003+02:002009-05-22T17:38:51.757+02:00

Volíem una revolució, i no sabíem com dir-ne, i ens ho vam inventar. Devíem tenir quinze o setze anys, i vam seguir aprofundint en la nostra revolució uns deu anys més, canviant els noms i passant els caps de setmana tocant rock. Ara ens preguntem si valia la pena, ens responem que sí i intentem tirar endavant i endevinar el camí. Quina era la nostra revolució? Què en queda?Fa pocs dies va fer

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-37824989136220225202009-05-02T17:22:00.002+02:002009-05-02T17:32:14.069+02:00

Com si no hi fos, com si res no hagués estat, però tanmateix sense poder esborrar la història, fer bocinets els fets passats, difuminar les petjades escrites, la runa que ens mostra qui som.Sempre a un punt de plegar de nou i tornar a tornar a començar, l'animal sense ànima intenta creuar el prat on pastura el ramat, però el verd arriba a l'horitzó i les forces són escasses. Paciència, esforç,

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-8743500999728693272009-01-13T18:44:00.001+01:002009-01-13T18:44:42.254+01:00

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-41122388579194424292008-12-30T04:26:00.003+01:002008-12-30T04:54:01.329+01:00

Decenni (homenatge a Joan Brossa)Ara que fa deu anys i ja no et plorotornaré a jugar, cercaré una lletrai l'ometré, no em deixaré sotmetreal càntic d'un ocell ni de cap lloro.Agafo per les banyes fort el toro,vigilo que no em foradi la uretrai començo a escriure la caplletraperquè si no ho faig ben segur que em moro.Et dic aquest sonet escarransit,maldestre i tal volta entremaliatperò intento que

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-76033582208911455582008-10-29T17:00:00.003+01:002008-10-29T17:02:41.860+01:00

Quan era petit, potser segurament quan era adolescent, sovint feia el camí cap a l'escola, o de tornada, sol i cantant, mig per a mi mig en veu alta, pensant que potser algun gran productor em sentia i quedava meravellat de les meves cançons. No sé quan va durar aquella etapa, potser només va ser una tarda, potser encara espero que algú m'escolti i cregui que sí, que sí.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-17690842192067569662008-10-03T18:50:00.000+02:002008-10-03T18:53:40.467+02:00

Demà em caso. La veritat és que dubto que em canviï gaire la vida, i cert és també que fa uns anys no tenia cap intenció de casar-me, però suposo que es tracta de trobar la persona adequada. Jo l'he trobada, crec, i em fa molta il·lusió celebrar-ho i dir a tothom que sí, que ella i jo i que nosaltres. I què voleu que us digui, és bonic celebrar una festa voluntària, i que la celebri la gent que

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-16869304259269923622008-07-03T14:24:00.002+02:002008-07-03T14:27:08.695+02:00

2-VI-2008Ningú no creu en mi,ni tan sols jo mateixem veig més que comun projecte més inacabat.I no és just no és just no és just,només és com ési cal entomar les hòsties,aprendre a tenir estómaci unes espatlles fortesper poder suportar el pes.Totes les grans obresduren o bé una vidao bé una eternitat,i no en vull ser pas l'excepció.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-24119570873590380902008-07-03T14:19:00.003+02:002008-07-03T23:08:42.607+02:00

27-VI-08Llavors de cop,sense voler-ho,em ressona per dinsla veu del parecom la meva veu.I la veu del seu parei la del pare del pare del pare,i del pare de la marei el pare d'aquesti tot són paresi fills i la veu que diu:"Vols deixar de fer el tonto!Quan creixeràs?".I jo ploro perquèd'alguna manerasé que tinc raó,que tenim raó.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-27732414809563359632008-03-10T14:03:00.002+01:002008-03-10T14:11:56.475+01:00

Ahir a la nit mirava a la tele una pel·lícula, Druides, que donava voltes a l'assumpció del propi destí i del propi fracàs. La peli era tan dolenta que vaig haver de tancar el televisor... potser era la fortuna, que em picava l'ullet...

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-17474072905287266872008-03-09T01:07:00.004+01:002008-03-09T02:32:05.619+01:00

Hi ha dies que em canso de ser jo mateix, i me'n canso tant que m'agradaria ser jo mateix. La possibilitat accidental de tornar a començar, quasi ni sense pensar-ho, com si fos el més natural, com d'altra banda hauria de ser.Fa 32 anys que m'entreno per ocupar un lloc que desconec, i de vegades crec que fins i tot me n'he desentès, com si hagués dimitit sense saber-ho. D'una manera o una altra

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-47919580238607055952008-03-05T01:56:00.001+01:002008-03-05T01:56:42.545+01:00

La nit és tan llargaque se' m fa curtano sé com.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-35774916279892003882008-02-25T02:20:00.002+01:002008-02-25T02:30:55.125+01:00

No sé quin va ser el primer cop que vaig sentir parlar de tu o que et vaig llegir. Recordo per exemple el facsímil de les revistes Poesia i Ariel, i el toc d'atenció de les cançons de Ramon Muntaner, i més tard ja els Poemes de l'Alquimista, en què m'hi vaig trobar com en un mirall. D'aquí a menys de dues setmanes farà deu anys que vaig parlar amb tu per primer cop, que em vas escriure una

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-7062016502190989472008-01-11T01:14:00.000+01:002008-01-11T01:56:18.673+01:00

Feia temps que no obria la carpeta del Pope. Ara que ens ha deixat, l'obro i recordo la tarda que em va ensenyar tots aquests cartells que donen fe de l'existència del grup de poesia "O així", que en són la narració d'una història per explicar. I recordo com vam tornar de la seva festa d'aniversari de casa el Pau Riba, amb l'Escoffet, i ens vam perdre intentant entrar a Barcelona en cotxe. Un

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-53895742813667391012007-10-15T02:33:00.000+02:002007-10-15T03:01:43.114+02:00

Fa dies que retrobo papers de fa uns anys, testimonis d'altres èpoques que s'han fet antigues en pocs anys. M'he retrobat amb algunes de les exposicions que per a mi han estat importants. En primer lloc, "Avantguardes a Catalunya", que es va fer a La Pedrera de juliol a setembre del 1992. L'any següent va ser el del centenari de Joan Miró a la seva Fundació. Em recordo paralitzat davant del

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-39771835208258692672007-09-26T02:57:00.001+02:002007-09-26T03:00:00.004+02:00

Escric amb sang sobre la sang dels altres, i l'esforç no em permet fer servir les meves paraules. Sembla molt transcendent, però és el dia a dia, el silenci concentrat, la lletra lenta i dolorosa, el cansament perdut i la troballa, la ferralla, roent, com un somriure.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-58771306023193171392007-09-20T18:30:00.000+02:002007-09-20T18:39:14.920+02:00

Dins el repertori clàssic de contes, en tinc dos de preferits: el molinet de la sal i l'aneguet lleig. El primer no és dels més coneguts, però n'hi ha unes quantes versions que sempre acaben amb el molinet enfonsat al fons del mar i el germà gran sense saber la paraula màgica per fer-lo aturar... Per això l'aigua és salada. Suposo que em sentia identificat per la bondat del germà petit, i per

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-55533165954524673432007-05-28T01:16:00.000+02:002007-05-28T01:20:47.501+02:00

Dies de plorera pels deu anys de la mort ofegada del Jeff Buckley. No puc evitar que em rodolin per les galtes les llàgrimes quan l'escolto. No sé perquè. On érem llavors i on som ara? És com si corregués en cercles, donant voltes sobre mi mateix, sobre els eixos que no es toquen ni es miren ni hi són però sí que ha d'haver-hi una cosa o altra de real, era tan real, l'esgarrifança, l'esgarip,

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-66554891042283670672007-05-21T17:39:00.000+02:002007-05-21T18:00:44.357+02:00

Recordeu Nirvana? He vist un documental sobre el "Nervermind" i se m'ha posat la pell de gallina. Els anys posteriors, i abans de la mort de Kurt Cobain, tothom parlava de la generació X i de si això i allò, si tot ha canviat o no... Vist en perspectiva, ni una cosa ni l'altra: tot és igual, però diferent.Com a mínim a la meva petita realitat, les samarretes només es portaven a l'estiu o per fer

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-10542981229476068492007-03-22T16:36:00.000+01:002007-03-22T16:52:54.628+01:00

Hi ha el sentiment d'orfenesa, de pèrdua.M'he passat la vida rebent copets a l'esquena, felicitacions genèriques, reconeixements i tot, però a l'hora de la veritat ningú s'ha dignat mai a moure un dit per mi. No sé si creuen que si no faig és perquè no vull o per pura hipocresia, o potser perquè simplement no valc. Però entremig se senten veus que et diuen que si ho fas molt bé, que si esclar el

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-65180265144892127142007-02-28T20:31:00.000+01:002007-02-28T20:38:31.680+01:00

Com pot ser que tan sovint la nostra vida digui tan poc de nosaltres?

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-2434683428558372322007-02-09T05:17:00.000+01:002007-01-28T22:05:20.732+01:00

Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen però no en queda sal. Només alguna engruna despistada, en forma de lletra que no s'oblida. Potser l'essència del temps és que el temps no existeix.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-8300532840833325452007-01-23T01:30:00.000+01:002007-01-23T01:31:25.622+01:00

“A voltes, en llevar-se, l’home sol” (Josep Palau i Fabre) Totes les finestres són obertes i amb llum. Són les sis del matí. No hi ha ningú. No se sent ni un cotxe. Ni una ànima. Els arbres segueixen respirant mentre a poc a poc, a mesura que apareix el sol enteranyinat, com amb sordina, van pujant també els decibels i comença a haver-hi brogit de trànsit. Miro el carrer. Res. Ara veig el

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-4272622715224683212006-12-23T20:58:00.000+01:002006-12-24T18:27:29.450+01:00

El senyor Joan apaga el motor del cotxe, surt a fora i es posa l'abric. Ha deixat el vehicle al bell mig del carrer, entre les desenes de milers de conductors aturats en una fila interminable. Comença a caminar, i en aquell moment s'adona que s'ha deixat el telèfon. Les mans li suen i el cor s'accelera, però es decideix a no anar enrere. No pot tornar.Segueix sentint els clàxons, però no el

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1166891076726461982006-12-23T17:22:00.000+01:002006-12-23T17:24:36.726+01:00

Per cert: ja fa un mes -aprox.- que no em mossego les ungles. Un dia d'aquests m'hi posaré i us explicaré per què és tan important. El problema és que ho redactat tantes vegades mentalment que és com si ja ho hagués reescrit milions de cops de falç, i no.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1166890895401131072006-12-23T17:06:00.000+01:002006-12-23T17:21:35.416+01:00

Un dia el Jesús Lizano em va preguntar si tenia gaire vida interior. No sé què li vaig respondre.Però em passo el dia parlant-me, escrivint-me preguntes i respostes i paraulejant un món silenciós mentre crec que en realitat es pot sentir sense mots.Però el neguit, la tortura del tremolor i de les imaginàries cartes escrites, les telefonades en somnis i les hores insomnes em persegueixen. I em fan

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1164223808729634382006-11-22T20:10:00.000+01:002006-11-22T20:30:08.743+01:00

Quan era petit, els meus pares em posaven un líquid amarg als dits per intentar que no em mossegués les ungles. No cal dir que no va funcionar mai.Més tard, va haver alguns anys que vaig aconseguir deixar de rosegar-les, però ara ja en fa uns cinc que hi vaig tornar, i cada vegada amb més intensitat, amb un ímpetu inconscient que em maltracta. No puc més. Els mossecs es retroalimenten. Em couen

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1163725574640274302006-11-17T02:03:00.000+01:002006-11-17T02:06:14.686+01:00

El dolor marxa un moment i puc respirar. Estic a punt de plorar. Se me n’ha anat mitja vida. Fujo amb el cor trencat pel desamor de Déu. Duc a dins un riu d’emocions, una mar tèbia i gèlida i impura i seca. I hi duc tempestes. (De Febre amb gel. Esgarips)

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1163722918840539592006-11-17T01:21:00.000+01:002006-12-23T17:40:20.823+01:00

He comès milions d'errors, però encara puc cometre'n més, per sort...

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1163722045888148102006-11-17T01:02:00.000+01:002006-12-23T17:40:50.326+01:00

No. Encara hi sóc. Callo perquè potser tinc alguna cosa a dir. El valor de la paraula no es manifesta en ella mateixa, sinó en la seva absència, en el silenci, on he escrit totes aquestes pàgines que pots imaginar (i potser així seran millors).Viatjar és com fer vacances d'un mateix. Però jo m'he quedat aquí dins, encara que no m'hagueu vist gaire.Tinc ganes de sortir, però no sé si n'estic

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1152979139508061072006-07-15T17:36:00.000+02:002006-07-15T17:58:59.520+02:00

Com sentir-te quan t'adones que fa nou anys que juguen amb tu? Tinc la cara d'idiota, el cos d'idiota, el cervell d'idiota, les ungles no les tinc d'idiota perquè no en tinc.Suposo que fa nou anys que vaig equivocar-me quan vaig fer la meva elecció. No ho suposo, no, potser fins i tot ho sé i tot tot.Jo sabia que havia de viatjar, agafar la maleta i fotre el camp, però no sé per quins set sous

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1151424133954013672006-06-27T17:59:00.000+02:002006-06-27T18:02:13.973+02:00

Hi ha dies, però, mesos i anys. I moments que no sé si hi sóc del tot. El vertigen. És la vida, suposo. L'anar amunt i avall sense moure'ns, sense moure'm. La repetició dels itineraris desconeguts, també, i el futur, que tan s'obre com es tanca.Tan difícil és treure'n l'aigua clara, trobar cap certesa, exprimir la paraula primigènia i sentir-se a casa?Tenir, potser casa?

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1151190356329077852006-06-25T01:05:00.000+02:002006-06-25T01:05:56.330+02:00

Encara que de vegades no ho sembli, encara existeixo.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1147856656181474912006-05-17T10:53:00.000+02:002006-05-20T21:40:19.063+02:00

Il·lusions d’èxtasiFrancesc Bombí-Vilaseca1Començar. Sempre és difícil, començar.Començar amb una idea.Començar sense res.Partim de zero.Patim nostàlgia del futur, és això, el futur. Un passat posposat on hi passen coses. Compto fins a deu:undostresquatrecincsis set vuitnoudeu. Què ha passat?Com un truc de màgia,tothom ho sap.2[Se senten plors de criatura, potser acabada de néixer.]Au, ja és aquí

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1144519831428615282006-04-08T19:57:00.000+02:002006-04-08T20:10:31.466+02:00

Sí que sé que sóc, però no en trec suc, del sac. Però qui sóc?Dit això, caldria puntualitzar moltes coses.Donarem voltes i tornarem a enfrontar-nos contra els mateixos prejudicis i els seus contraris. La frontera, la línia que uneix i que separa, el debat estèril que pretén donar forma a allò que ja en té o que, precisament no. Ni forma ni nom, totes tres coses. La cosa del nom, en efecte.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1142734806329413142006-03-19T02:47:00.000+01:002006-03-19T03:20:06.380+01:00

Sovint, en comptes de pensar, escric. No com ara, que pico sobre el teclat, sinó que paraula rera paraula el que passa pel meu cervell és allò que sintàcticament hauria de dir, amb la forma -pensada, però- amb què ho hauria de dir.Però ara no escric ni penso. Sóc al llit, al teu costat, i dormo. I somnio que et lleves abans que jo i que intentes despertar-me. I em desperto per adonar-me del

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1142158021210610202006-03-12T09:09:00.000+01:002006-03-12T11:07:01.826+01:00

De vegades penso.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1141662077438984072006-03-06T16:20:00.001+01:002006-03-06T17:21:17.436+01:00

Vaig ser un nen solitari que sovint jugava sol. Mentida, jugava amb tot el que tenia al voltant. Tinc pocs records de quan era petit, i moltes vegades dubto si són reals o inventats. No ho sé.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1140893279888450372006-02-25T18:52:00.000+01:002006-02-25T19:48:01.676+01:00

Com dir l'èpica de la poesia, la lluita per la construcció d'un món?

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1140404662868000582006-02-20T03:57:00.000+01:002006-02-20T04:04:22.870+01:00

Escric quatre paraules i n'esborro sis. Perquè no sé com aconseguir, com assolir l'objecte sintàctic que necessita la frase sense passar per totes les passes que ja han estat trepitjades. Ni tan sols si és o no és necessari. I em trenco el cap rumiant, fent picar els dits, bategant, tremolant però quan estic més preparat és quan tinc menys a dir. Llavors encara em repta l'objectivitat: descriure

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1138064930834189062006-01-24T02:08:00.000+01:002006-01-24T02:08:50.840+01:00

Encenc el món i estiro la corda, intentant que no es trenqui. Una bronquitis aguda ens ha atacat a tots, i hem sentit bordar massa. Però l’esperança concentrada ens il·lumina i ens fa humans, ens fa amants, ens fa animals, i ens fa. No, no sé si sóc qui sóc, però tampoc no puc pas ser cap altre. Sóc.I de vegades dic poc més que obvietats i tonteries, ho sé, però ho comparteixo amb tu, i això ja

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1137772051507080362006-01-20T16:45:00.000+01:002006-01-20T16:47:31.516+01:00

Sóc realment qui crec que sóc?

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1134000751548648512005-12-08T01:07:00.000+01:002005-12-08T01:12:31.556+01:00

M'he passat la vida desescrivint-me, desteixint el que sóc, oblidant el que haig d'escriure per intentar evitar el dolor de la veritat. Però al darrera del dolor, en la veritat, hi ha també la vida, i potser va sent hora d'apropar-se.Gràcies a tu hi vaig, a poc a poc però a peu ferm.Sortint cap a la llum o cap al migdia sense esma ni concerts desemparats. Sobren watts, encara?Massa mística

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1130266741255883632005-10-25T20:56:00.000+02:002005-10-25T20:59:01.260+02:00

Expansió.Esblaimat.L'èxtasi d'agombolar una idea, donar-s'hi i no retreure l'encant.Pensar en infinitiu, en l'infinit.L'abundància -de vegades- de la línia recta, el traç segur, el pensament tranquil.Massa obvi, fins i tot. Massa davant mateix dels nassos.Però qui si no jo es pot veure bé la punta del nas?

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1127850429547342392005-09-27T21:44:00.000+02:002005-09-27T21:47:09.556+02:00

Esbandit, exclòs.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1127383757798349652005-09-22T10:07:00.000+02:002005-09-22T12:09:17.826+02:00

El menyspreu. Total i absolut, continu. El dolor intern, sagnant, que no tanca mai la ferida, només l'oblida una estona incandescent. El no ser res, el no existir, el tots els altres però tu no. Com si fessis pudor. I després tots et fan la cort, però mai et reconeixeran una mínima dignitat. Es fan els ofesos, si de cas, et fan sentir culpable dels seus errors, de les seves pròpies incapacitats.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1126478860627165762005-09-12T00:41:00.000+02:002005-09-12T00:47:40.633+02:00

De vegades somnio que escric en aquest bloc. No sé què escric, però hi surten lletres, línies, frases, paraules, i hores després de llevar-me encenc l'ordinador i miro de recordar si era un somni o no, i llavors, aquí al davant, tot segueix en blanc. El somni no ha escrit res que jo sàpiga. Però sí que m'ha inscrit per dins aquell alè que no sé que duc a dins. I en el moment més inesperat, és

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1122418077082408802005-07-27T00:46:00.000+02:002005-09-22T12:11:40.606+02:00

No sé exactament per què aquesta dèria de perdre el temps. En blanc, com si tingués tantes i tantes pàgines per escriure. No hi ha pàgines, hi ha un univers.Com en hipnosi. I et busco encara en tots els racons.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1118504912324581042005-06-11T17:46:00.000+02:002005-06-11T17:48:32.323+02:00

El destí ens mena a destinacions sovint errònies. Ara mateix, penso.I després d'estar una estona ben bona donant voltes als versos que sentia i que no eren meus, he trobat el seu origen, i se'm revela la intensitat de la deu. El principi mutable de les coses.Remenem, a veure si surten bones cartes.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1118504497509387362005-06-11T17:38:00.000+02:002005-06-11T17:41:37.513+02:00

Quines idees tindré ara, si la llum del sol m'encega?Quins nous invents cercaré, mar enllà, a les palpentes?Fins quan navegaré amb el cor a la mà, fins que se'm caiguin totes les ungles?Quan trobaré la clau que em lliga al port de ma companya?On podré apaivagar la coiïssor, el llampec de l'amor que em travessa?Per què i per què?Eh?!

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1118405255297147812005-06-10T14:00:00.000+02:002005-06-10T14:07:35.300+02:00

Esmozar d'aniversariNo tinc res a casa. Surto al bar. Hi trobo gent. Adolescents de l'escola del costat. No sé si encara els tinc enveja. Em prenc un croissant de xocolata i un cafè, i un segon cafè. Ha passat tant de temps. Han passat tantes coses. Tot tan dens i tan confús. Tot remot. Se m'escapen les llàgrimes a contracor, a contrapeu i a contravent. Pateixo d'atacs de nostàlgia i melangia.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1117897466911531052005-06-04T17:03:00.000+02:002005-06-04T17:04:26.916+02:00

Voleu dir, que realment val la pena que tothom s'esforci tant a fer-me patir tant?A fer-me tastar el dolor?A exhaurir-me?

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1117612611779381902005-06-01T09:47:00.000+02:002005-06-01T09:56:52.370+02:00

D'aquí a pocs dies faré trenta anys. Fins ara no m'he adonat que no en tornaré a tenir menys mai més. No en podré tenir ja ni vint ni deu ni setze ni vint-i-set. I no sé encara ni on sóc ni on vaig i contradic un per un tots els poemes.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1117389293843920832005-05-29T19:47:00.000+02:002005-05-29T19:54:53.846+02:00

Davant del gruix del temps, a l'esquena del vent. Fa temps que no viatjo amb la cadència del tren, acompassat amb els arbres que passen i l'horitzó estàtic. El viatge sempre desafia el temps i l'espai, una identitat sense paraula.Una queixa amagada, indefensa, contra l'univers i la fama, i els intents per recuperar un passat que no existeix, que no hi és que no caduca que cavalca carretera i pols

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1117304947510262212005-05-28T20:23:00.000+02:002005-05-28T20:29:07.516+02:00

L'invasió fa temps que ha deixat d'ésser subtil.És més aviat muda, però ferma. I cada cop en quedem menys.Tens alguna molla de pa perduda per alguna butxaca?Aquestes paraules podrien esdevenir símbol, però són paraules.Espero que no semblin massa pretencioses, ni ser-ho.Però no sé deixar de banda l'ambició ni la il·lusió, fins i tot la fe.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1116881075646415692005-05-23T22:42:00.000+02:002005-05-23T22:44:35.650+02:00

En realitat, no vaig saber que tenia enemics fins que em vaig trobar enmig de la pluja, i me'n queien de tot arreu, no podia veure-les venir ni anar ni del dret ni a través ni res.En la ficció, tot era una mica més violent, encara..

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1116873722956202152005-05-23T20:35:00.000+02:002005-05-23T20:42:02.960+02:00

ÉS dolorós quan fins i tot et roben els amics.Quan ja no saps si cal o no contar-loso si és millor arrencar-te els dits d'una mà i mitja.Sempre quedarà la runa. La possibilitat de deixar-te engolirper la cendra i el record.La parpella oberta i un desig.I potser una melodia oberta.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1116788893553274352005-05-22T20:51:00.000+02:002005-05-22T21:08:13.556+02:00

Plouen espelmes i em pregunto emEncenc els cercles vermells, estels, encens. T'entenc.M'he acostumat a ser de tantes maneres que ja no sé com sóc, ni tan sols com haig de ser, ni tan sols com vull ser, ni tan sols com voleu que siga.Saber que sóc com sóc no és cap resposta: ni tan sols interrogant.M'heu acusat de tantes coses que no he fet, i he fet tantes coses de què no m'heu acusat...!I encara

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1115121806832050772005-05-03T13:52:00.000+02:002005-05-03T14:03:26.833+02:00

Us asseguro que el somni anterior és real. No real no perquè és escrit, però s'assembla una mica, en tot cas, al meu, o al record del meu. Hi ha moltes sensacions que no hi són, però, al relat, i per això segur que em queda coix. És aquest matí de superson, que sense motiu aparent no m'ha deixat llevar-me i m'ha mantingut al sofà somniant. Abans havia dormit al llit, però en llevar-me un cop he

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1115121022848580722005-05-03T12:59:00.000+02:002005-05-03T15:56:15.846+02:00

Havíem pujat a dalt de la muntanya, a 14 quilòmetres de montmeló, tots, família, amics, qui fos, de fet a dalt vam trobar-hi també més gent. Vam fer l'acte, que no puc saber quin és, i vam començar a tornar al poble, caminant. Jo anava tot just darrera el meu germà i la seva dona, i recordo que vaig veure perfectament el cartell que deia "Montmeló: 14", i una fletxa.De cop, però, vaig perdre'ls

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1114300457207782702005-04-24T01:49:00.000+02:002005-04-24T01:54:17.206+02:00

Necessito massa més paraules. I l'impuls, i l'alè.He perdut el vocabulari i obro el diccionari, amb la pell encetada, vinclada la carn, sense gaire gràcia, més aviat feixugament maldestre, matusser, encara malapte i desmanyotat. Malgirbat, malgrat tot. Ara estornudo.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1114279997512856762005-04-23T19:52:00.000+02:002005-04-23T20:13:17.513+02:00

El mal de cap, la gana, l'òxid i l'esforç de caminar drets. Una mirada que no hi és.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1113354732165686992005-04-13T03:10:00.000+02:002005-04-13T03:12:12.166+02:00

M'agradaria sentir la teva veu aquesta nit de soledat còsmica.A cada passa de pluja hi ha el teu rastrei el vent que se m'emporta.I la mà que diu adéu per retrobar-te.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1112462170504031522005-04-02T19:14:00.000+02:002005-04-02T19:20:55.053+02:00

Ho dic o no ho dic? El misteri d'intentar escoltar l'aigua s'escola.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1112460631455387372005-04-02T18:41:00.000+02:002006-12-23T17:41:28.143+01:00

Van trucar a la porta i els van dir que era tancada.Algú la va voler esbotzar, però no va haver-hi manera. Era ben ferma.Un cordill i un nus. Una dona calba tus sense inspirar-se en cap tema musical.Una cascada de semifuses que s'arremolinen, inquietes, un moment abans de començar a frenar-se per dir-ho a poc a poc. Amb la tristesa d'abans de marxar.Amb la joia i la fruïció. Hem comprat pomes i

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1111397176619065072005-03-21T10:19:00.000+01:002005-03-21T10:27:32.796+01:00

Sovint parlem com perquè sí del passar el llindar de la realitat, de quan se'ns escapa hipotèticament de les mans. I no sabem de què parlem. I sempre aquella por, tant i tant propera.Podem seguir creient que la lucidesa té un preu, i no deixarà de ser cert ni ho serà més. Però, per favor, que no em toqui a mi, que ja ploro ara.Que no em toqui a mi, que vull poder escollir qui m'acompanyi en la

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1110732302673802462005-03-13T17:43:00.000+01:002005-03-13T17:45:02.673+01:00

I encara que em creixin les orelles -de tant en tant a poc a poc-intentaré escoltar el plor lleuger del gat selvatge.Potser ens vestirem i anirem a comprar enciams i tomàquets.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1110731997032563032005-03-13T17:33:00.000+01:002006-12-23T17:42:12.613+01:00

Em poso les ulleres i reflecteixo la llum contra el mirall.Tothom ens mira però fan veure que s'han arrencat els ulls.Xiulo a favor de l'aire.Tinc el món en contra.Podria obrir la finestra i saltar.Podria obrir les ales i volar.Podries obrir els ulls i mirar.Estructura bàsica.Ideologia.I encara em creixen les orelles -de tant en tant a poc a poc-de tant intentar escoltar el plor lleuger del gat

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1110642212333327422005-03-12T16:29:00.000+01:002005-03-12T16:43:32.336+01:00

Aquesta tarda, a primera hora, el malestar m'ha pujat fins a la nàusea per la columna vertebral, m'ha trencat unes quantes vèrtebres i m'ha dit que alguna cosa haurà de canviar a partir d'ara.Tinc, però, la sensació que en un moment o altrenopotser en un lloc o un altrenoNo ho sé, és allò de l'intangible que potser algun cop hem dit. Desxifrarem algun dia els impulsos elèctrics que ens indiquen

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1110581268026156792005-03-11T23:23:00.000+01:002005-03-11T23:47:48.026+01:00

Sempre he semblat allò que no sóc. Això, que podria semblar banal, fatu, fins i tot, ha esdevingut una gran fatalitat: són moltes les accions que n'han estat conseqüència.El problema és gros.De vegades, he arribat a identificar-me amb aquesta projecció de la meva persona i creure que sóc jo. No sé com definir-ho. No sé per on començar. No hi ha principi. Em fa vergonya. He recobert el meu jo de

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1109434322654035052005-02-26T17:07:00.000+01:002005-02-26T17:18:12.913+01:00

Mentrestant, la vida et passa per davant com si fossis una altra persona. T'han condemnat al mutisme un cop més, com el clown que tantes vegades t'han dit que ets i tant t'has repetit que no series. O que no series mai més, o res. Tornar de nou a dir quelcom. Tornar a ser. I l'espectre que no sé què diu. Jo tampoc no sé què sóc.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1109433323652035812005-02-26T16:45:00.000+01:002005-02-26T18:16:25.133+01:00

Aquí hauria d'anar inserit un comunicat burocràtic d'alguna burocràcia avançada.L'elit, l'avantguarda de la literatura, necessita gent que sàpiga omplir bé -és a dir, amb poca gràcia- els formularis dels fulls en blanc. L'editor vol fer constar que fins i tot se li acaben de tant en tant les ganes de continuar amb tot plegat. Plegar veles i omplir els narius de vent.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1109419493676860312005-02-26T12:57:00.000+01:002005-02-26T13:04:53.676+01:00

Llegir la pròpia aventura en l'entorn immediat. Traïció. He perdut la mar, però encara no l'últim amic. Només uns quants. Podria escriure-hauria de poder escriure-, -hauria de saber poder escriure-la història del desencís, del no tornaré a veure't,del ja no existiràs mai més.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1109346332682131382005-02-25T16:39:00.000+01:002005-02-25T16:45:32.683+01:00

Enviaré mai les cartes que encara no he escrit?Les duc amb mi. Les omplo d'espais morts, de buits en la memòria.Tot és ple d'absència.És el menyspreu, pitjor potser que una mentida.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1108079120285894832005-02-11T01:38:00.000+01:002005-02-11T00:45:20.286+01:00

És difícil deixar-ho tot de banda. No ho he ni tan sols intentat. Ara mateix, aquí, davant de l'ordinador, què hi fas? Per què llegeixes? Segueix, una línia més, i ara una altra. Sé què estàs fent. Sè què penses. [això és el narrador fent veure que sap coses que no sap; ho fa per sugestionar el lector i fer-lo sentir alhora còmplice i incòmode, sospitós d'alguna falta. calia, aquest apunt?]

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1108078661541901932005-02-11T01:36:00.000+01:002005-02-11T00:37:41.540+01:00

Podríem començar de nou. Tot des del principi. O podríem tornar enrera. Ara bé, també podríem anar endavant. Podríem anar. Som-hi.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1108078573544734272005-02-11T01:30:00.000+01:002005-02-11T00:36:13.543+01:00

S'ha mort el Miquel Bauçà. "El so més dolç que hom pot sentir avui dia, com ho era abans el de l'aigua d'un rierol sota el fullatge d'una fageda, és el de sentir parlar una noia anglesa. Després del d'una catalana, naturalment, malgrat l'angúnia que produeix veure que cada dia són més escasses". potser millor que me'n vagi a dormir.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1107733681759966822005-02-07T01:45:00.000+01:002005-02-07T00:48:01.760+01:00

Sense retrets, però és que tot allò que dic costa de repetir-ho, perquè ho he escrit abans d'escriure-ho. Em palimpsesto -això és palimpsest de què qui?-. Bé, em dic que potser sí, que som paraules que ens anem escrivint els uns als altres. Perquè som nosaltres els altres. Donem voltes a un parell d'idees. No més. I un parell d'ambivalències. u o zero, i endavant! amunt les veles! de cap, hi vaig

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1105575143625066542005-01-12T23:29:00.000+01:002005-01-13T01:12:23.626+01:00

Construir-se, fer-se. Es tracta de no ser cap altre que el que ets, o ser molts altres que siguin tu.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1100434438466482552004-11-14T13:11:00.000+01:002004-11-14T13:13:58.466+01:00

Transcric, escrit el 28 d’octubre a bar de l’Institut del Teatre de Barcelona, esperant per anar al festival ArtFutura al Mercat de les Flors: Feia temps que no ho feia, això Em llenço a escriure davant unes olles que semblen calaveres. Faig olor de cafè i tinc el pensament distribuït en xarxa, una part aquí, una altra allà i tot pertot. Desvinculat de mi mateix. No és fàcil de

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1098699904598480002004-10-25T13:24:00.000+02:002004-10-25T12:25:04.596+02:00

Pensem en xarxa? Vivim en xarxa. Existim en xarxa, i la xarxa ens xucla endins, i si ningú no ens fa arribar per mitjà d'alguna xarxa que som vius ens costa de creure'ns-ho. He fet uns anys enrere, sense records malignes.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1097870164168856402004-10-15T21:50:00.000+02:002004-10-15T22:08:55.346+02:00

vaig trobar-me una paraula collint flors... o dit d'una altra manera, hi ha moltes coses a dir. Moltes coses a dir, però en callaré algunes perquè eren força grosses, i fan mal. No les, flors, sinó les paraules. Prefereixo les flors, fins i tot les que tenen espines, fins i tot les que mosseguen, fins i tot les flors que masteguen paraules, fins i tot la paraula flor. Ara, no és el mateix que jo

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1096639083752197072004-10-01T15:56:00.000+02:002004-10-01T15:58:03.753+02:00

Em cito a mi mateix d'un altre lloc a un altre lloc a un altre: "escrit a la sang, al cos, a la pedra de foc i cor i a l'adès i ara de l'ànima". -és que crec que m'ha sortit prou bonic per no llençar-ho. Aquí al menys potser no ho veu ningú però hi és d'alguna manera indefensa, indefinida. Ja sé que no m'explico, però jo tampoc no m'entenc.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1096325849682412662004-09-28T01:37:00.000+02:002004-09-28T00:57:29.683+02:00

M'he dit tantes coses!: començaré un diari, escriuré això i allò, gravaré allò altre, posaré ordre a l'escriptori de mentida, faré règim ben fet... però haig de celebrar, al cap i a la fi, que de coses en vaig fent. Recapitulo a poc a poc: he enviat algunes col·laboracions al Malalletra, i ahir vaig escriure un text per al Se precisa dependienta, i ara mateix estic aquí, escrivint, i fins i tot

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1094568294614259842004-09-07T16:37:00.000+02:002004-09-07T16:44:54.613+02:00

No sé ni on em vaig quedar. Recordo que un dia vaig marxar, però ja he arrencat tots els fulls de tots els calendaris i dels arbres. Però el món segueix sent el mateix que era, més o menys amb parèntesis o sense. O amb sense, és clar. Incorporem tot allò que llegim, i darrerament em sento com un personatge de Matrix, incorporant programari que amb prou feines arribo a entendre, un després de

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1090188103437940472004-07-18T23:55:00.000+02:002004-07-19T00:01:43.436+02:00

ME'n vaig de vacanes. Au! A respirar aires de carretera i pluges de sol! Aniré aquí, ací, allí, allà, enllà, ençà i aniré pertot. I el millor de tot és, però, que tornaré! salut i notícies fresques!

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1088960263119473432004-07-04T18:56:00.000+02:002004-07-04T18:57:43.120+02:00

A més, sovint em trobo, ara i cada vegada més, més còmode en la creació sense paraules. Creant ambients, atmosferes, espais diversos... només de tant en tant paraula, per no cansar-la, per no fer-la patir, per no abusar-ne, per ser feliç.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1088960091983638222004-07-04T18:11:00.000+02:002004-07-04T18:54:51.983+02:00

Quan era un nen més petit que ara, volia ser missioner. És l'única vocació que recordo abans de voler ser músic. De fet, tenen relació, em penso, perquè hi havia un germà marista que ens parlava del missioners com una cosa meravellosa, i alhora ens feia cantar i ens donava caramels. I un dia aquell entranyable germà gras i em sembla recordar que força afeminat es va morir. D'alguna manera,

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1088440246577653592004-06-28T18:21:00.000+02:002004-06-28T18:30:46.576+02:00

La màgia blanca de Sant Joan i tot, ha passat com una exhalació i ara ens sentim amb la calor que se'ns llença a sobre i ens fa brillar les pells a mitja tarda. La vida passa i ens diu que sí.

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1085854157538017212004-05-29T20:02:00.000+02:002004-05-29T20:10:18.116+02:00

Fa gairebé mig any que tinc aquest bloc, i fora d'això em sembla que no he escrit gaire res de bo. De bo de veritat, si més no. Em pregunto sobre la pregunta, afirmo l'afirmació, sóc pitjor que l'all. Tinc uns quants llibres mig començats: les traadduuccions de l'Tsvetàieva i l'Akhmàtova de la Marçal i la Zgustova. els "Protocolos" d'Álvaro Pombo -la seva poesia reunida ara per Lumen-, poemes

franzhttp://www.blogger.com/profile/12770213834426306599noreply@blogger.com0