<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><rss xmlns:atom='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' version='2.0'><channel><atom:id>tag:blogger.com,1999:blog-6047939</atom:id><lastBuildDate>Thu, 19 Nov 2009 05:05:37 +0000</lastBuildDate><title>Franz</title><description>Coses. Pensieri. Poemes.</description><link>http://xesco.blogspot.com/</link><managingEditor>noreply@blogger.com (franz)</managingEditor><generator>Blogger</generator><openSearch:totalResults>123</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>25</openSearch:itemsPerPage><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-7211420995824869362</guid><pubDate>Tue, 04 Aug 2009 23:36:00 +0000</pubDate><atom:updated>2009-08-05T02:03:07.789+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Hi ha qui fa vacances, qui treballa, qui sent, qui dol, qui mor, qui s'apassiona per la vida i per l'amor. Hi ha qui s'avorreix. Hi ha qui hi ha, i qui no hi és.</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2009/08/hi-ha-qui-fa-vacances-qui-treballa-qui.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-6839784056271084053</guid><pubDate>Fri, 22 May 2009 15:34:00 +0000</pubDate><atom:updated>2009-05-22T17:38:51.757+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Volíem una revolució, i no sabíem com dir-ne, i ens ho vam inventar. Devíem tenir quinze o setze anys, i vam seguir aprofundint en la nostra revolució uns deu anys més, canviant els noms i passant els caps de setmana tocant rock. Ara ens preguntem si valia la pena, ens responem que sí i intentem tirar endavant i endevinar el camí. Quina era la nostra revolució? Què en queda?Fa pocs dies va fer </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2009/05/voliem-una-revolucio-i-no-sabiem-com.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-3782498913622022520</guid><pubDate>Sat, 02 May 2009 15:22:00 +0000</pubDate><atom:updated>2009-05-02T17:32:14.069+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Com si no hi fos, com si res no hagués estat, però tanmateix sense poder esborrar la història, fer bocinets els fets passats, difuminar les petjades escrites, la runa que ens mostra qui som.Sempre a un punt de plegar de nou i tornar a tornar a començar, l'animal sense ànima intenta creuar el prat on pastura el ramat, però el verd arriba a l'horitzó i les forces són escasses. Paciència, esforç, </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2009/05/com-si-no-hi-fos-com-si-res-no-hagues.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-874350099972869327</guid><pubDate>Tue, 13 Jan 2009 17:44:00 +0000</pubDate><atom:updated>2009-01-13T18:44:42.254+01:00</atom:updated><title>la jam session</title><atom:summary type='text'> </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2009/01/la-jam-session.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-4112238857919442429</guid><pubDate>Tue, 30 Dec 2008 03:26:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-12-30T04:54:01.329+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Decenni (homenatge a Joan Brossa)Ara que fa deu anys i ja no et plorotornaré a jugar, cercaré una lletrai l'ometré, no em deixaré sotmetreal càntic d'un ocell ni de cap lloro.Agafo per les banyes fort el toro,vigilo que no em foradi la uretrai començo a escriure la caplletraperquè si no ho faig ben segur que em moro.Et dic aquest sonet escarransit,maldestre i tal volta entremaliatperò intento que</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/12/decenni-homenatge-joan-brossa-ara-que.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>2</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-7603358220891145558</guid><pubDate>Wed, 29 Oct 2008 16:00:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-10-29T17:02:41.860+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Quan era petit, potser segurament quan era adolescent, sovint feia el camí cap a l'escola, o de tornada, sol i cantant, mig per a mi mig en veu alta, pensant que potser algun gran productor em sentia i quedava meravellat de les meves cançons. No sé quan va durar aquella etapa, potser només va ser una tarda, potser encara espero que algú m'escolti i cregui que sí, que sí.</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/10/quan-era-petit-potser-segurament-quan.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1769084219206756966</guid><pubDate>Fri, 03 Oct 2008 16:50:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-10-03T18:53:40.467+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Demà em caso. La veritat és que dubto que em canviï gaire la vida, i cert és també que fa uns anys no tenia cap intenció de casar-me, però suposo que es tracta de trobar la persona adequada. Jo l'he trobada, crec, i em fa molta il·lusió celebrar-ho i dir a tothom que sí, que ella i jo i que nosaltres. I què voleu que us digui, és bonic celebrar una festa voluntària, i que la celebri la gent que </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/10/dem-em-caso.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>2</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1686930425926992362</guid><pubDate>Thu, 03 Jul 2008 12:24:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-07-03T14:27:08.695+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>2-VI-2008Ningú no creu en mi,ni tan sols jo mateixem veig més que comun projecte més                           inacabat.I no és just no és just no és just,només és com ési cal entomar les hòsties,aprendre a tenir estómaci unes espatlles fortesper poder suportar el pes.Totes les grans obresduren o bé una vidao bé una eternitat,i no en vull ser pas l'excepció.</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/07/2-vi-2008-ning-no-creu-en-mi-ni-tan.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-2411957087359038090</guid><pubDate>Thu, 03 Jul 2008 12:19:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-07-03T23:08:42.607+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>27-VI-08Llavors de cop,sense voler-ho,em ressona per dinsla veu del parecom la meva veu.I la veu del seu parei la del pare del pare del pare,i del pare de la marei el pare d'aquesti tot són paresi fills i la veu que diu:"Vols deixar de fer el tonto!Quan creixeràs?".I jo ploro perquèd'alguna manerasé que tinc raó,que tenim raó.</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/07/27-vi-08-llavors-de-cop-sense-voler-ho.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-2773241480956335963</guid><pubDate>Mon, 10 Mar 2008 13:03:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-03-10T14:11:56.475+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Ahir a la nit mirava a la tele una pel·lícula, Druides, que donava voltes a l'assumpció del propi destí i del propi fracàs. La peli era tan dolenta que vaig haver de tancar el televisor... potser era la fortuna, que em picava l'ullet...</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/03/ahir-la-nit-mirava-la-tele-una-pellcula.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1747407290528726687</guid><pubDate>Sun, 09 Mar 2008 00:07:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-03-09T02:32:05.619+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Hi ha dies que em canso de ser jo mateix, i me'n canso tant que m'agradaria ser jo mateix. La possibilitat accidental de tornar a començar, quasi ni sense pensar-ho, com si fos el més natural, com d'altra banda hauria de ser.Fa 32 anys que m'entreno per ocupar un lloc que desconec, i de vegades crec que fins i tot me n'he desentès, com si hagués dimitit sense saber-ho. D'una manera o una altra </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/03/hi-ha-dies-que-em-canso-de-ser-jo.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-4791958023860705595</guid><pubDate>Wed, 05 Mar 2008 00:56:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-03-05T01:56:42.545+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>La nit és tan llargaque se' m fa curtano sé com.</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/03/la-nit-s-tan-llarga-que-se-m-fa-curta.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-3577491627989200388</guid><pubDate>Mon, 25 Feb 2008 01:20:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-02-25T02:30:55.125+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>No sé quin va ser el primer cop que vaig sentir parlar de tu o que et vaig llegir.  Recordo per exemple el facsímil de les revistes Poesia i Ariel, i el toc d'atenció de les cançons de Ramon Muntaner, i més tard ja els Poemes de l'Alquimista, en què m'hi vaig trobar com en un mirall. D'aquí a menys de dues setmanes farà deu anys que vaig parlar amb tu per primer cop, que em vas escriure una </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/02/no-s-quin-va-ser-el-primer-cop-que-vaig.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-706201650219098947</guid><pubDate>Fri, 11 Jan 2008 00:14:00 +0000</pubDate><atom:updated>2008-01-11T01:56:18.673+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Feia temps que no obria la carpeta del Pope. Ara que ens ha deixat, l'obro i recordo la tarda que em va ensenyar tots aquests cartells que donen fe de l'existència del grup de poesia "O així", que en són la narració d'una història per explicar. I recordo com vam tornar de la seva festa d'aniversari de casa el Pau Riba, amb l'Escoffet, i ens vam perdre intentant entrar a Barcelona en cotxe. Un </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2008/01/feia-temps-que-no-obria-la-carpeta-del.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-5389574281366739101</guid><pubDate>Mon, 15 Oct 2007 00:33:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-10-15T03:01:43.114+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Fa dies que retrobo papers de fa uns anys, testimonis d'altres èpoques que s'han fet antigues en pocs anys. M'he retrobat amb algunes de les exposicions que per a mi han estat importants. En primer lloc, "Avantguardes a Catalunya", que es va fer a La Pedrera de juliol a setembre del 1992. L'any següent va ser el del centenari de Joan Miró a la seva Fundació. Em recordo paralitzat davant del </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/10/fa-dies-que-retrobo-papers-de-fa-uns.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-3977183520825869267</guid><pubDate>Wed, 26 Sep 2007 00:57:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-09-26T03:00:00.004+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Escric amb sang sobre la sang dels altres, i l'esforç no em permet fer servir les meves paraules. Sembla molt transcendent, però és el dia a dia, el silenci concentrat, la lletra lenta i dolorosa, el cansament perdut i la troballa, la ferralla, roent, com un somriure.</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/09/escric-amb-sang-sobre-la-sang-dels.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>3</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-5877130602319317139</guid><pubDate>Thu, 20 Sep 2007 16:30:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-09-20T18:39:14.920+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Dins el repertori clàssic de contes, en tinc dos de preferits: el molinet de la sal i l'aneguet lleig. El primer no és dels més coneguts, però  n'hi ha unes quantes versions que sempre acaben amb el molinet enfonsat al fons del mar i el germà gran sense saber la paraula màgica per fer-lo aturar... Per això l'aigua és salada. Suposo que em sentia identificat per la bondat del germà petit, i per </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/09/dins-el-repertori-clssic-de-contes-en.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-5553316595452467343</guid><pubDate>Sun, 27 May 2007 23:16:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-05-28T01:20:47.501+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Dies de plorera pels deu anys de la mort ofegada del Jeff Buckley. No puc evitar que em rodolin per les galtes les llàgrimes quan l'escolto. No sé perquè. On érem llavors i on som ara? És com si corregués en cercles, donant voltes sobre mi mateix, sobre els eixos que no es toquen ni es miren ni hi són però sí que ha d'haver-hi una cosa o altra de real, era tan real, l'esgarrifança, l'esgarip, </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/05/dies-de-plorera-pels-deu-anys-de-la.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>2</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-6655489104228367067</guid><pubDate>Mon, 21 May 2007 15:39:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-05-21T18:00:44.357+02:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Recordeu Nirvana? He vist un documental sobre el "Nervermind" i se m'ha posat la pell de gallina. Els anys posteriors, i abans de la mort de Kurt Cobain, tothom parlava de la generació X i de si això i allò,  si tot ha canviat o no... Vist en perspectiva, ni una cosa ni l'altra: tot és igual, però diferent.Com a mínim a la meva petita realitat, les samarretes només es portaven a l'estiu o per fer</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/05/recordeu-nirvana-he-vist-un-documental.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-1054298122947606849</guid><pubDate>Thu, 22 Mar 2007 15:36:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-03-22T16:52:54.628+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Hi ha el sentiment d'orfenesa, de pèrdua.M'he passat la vida rebent copets a l'esquena, felicitacions genèriques, reconeixements i tot, però a l'hora de la veritat ningú s'ha dignat mai a moure un dit per mi. No sé si creuen que si no faig és perquè no vull o per pura hipocresia, o potser perquè simplement no valc. Però entremig se senten veus que et diuen que si ho fas molt bé, que si esclar el </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/03/hi-ha-el-sentiment-dorfenesa-de-prdua.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>2</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-6518026514489212714</guid><pubDate>Wed, 28 Feb 2007 19:31:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-02-28T20:38:31.680+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Com pot ser que tan sovint la nostra vida digui tan poc de nosaltres?</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/02/com-pot-ser-que-tan-sovint-la-nostra.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>2</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-243468342855837232</guid><pubDate>Fri, 09 Feb 2007 04:17:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-01-28T22:05:20.732+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Els somnis de grandesa s'esvaeixen, s'evaporen però no en queda sal. Només alguna engruna despistada, en forma de lletra que no s'oblida. Potser l'essència del temps és que el temps no existeix.</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/02/els-somnis-de-grandesa-sesvaeixen.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-830053284083332545</guid><pubDate>Tue, 23 Jan 2007 00:30:00 +0000</pubDate><atom:updated>2007-01-23T01:31:25.622+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>“A voltes, en llevar-se, l’home sol”  (Josep Palau i Fabre)  Totes les finestres són obertes i amb llum. Són les sis del matí. No hi ha ningú. No se sent ni un cotxe. Ni una ànima. Els arbres segueixen respirant mentre a poc a poc, a mesura que apareix el sol enteranyinat, com amb sordina, van pujant també els decibels i comença a haver-hi brogit de trànsit.   Miro el carrer. Res.  Ara veig el </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2007/01/voltes-en-llevar-se-lhome-sol-josep.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>1</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-427262271522468321</guid><pubDate>Sat, 23 Dec 2006 19:58:00 +0000</pubDate><atom:updated>2006-12-24T18:27:29.450+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>El senyor Joan apaga el motor del cotxe, surt a fora i es posa l'abric. Ha deixat el vehicle al bell mig del carrer, entre les desenes de milers de conductors aturats en una fila interminable. Comença a caminar, i en aquell moment s'adona que s'ha deixat el telèfon. Les mans li suen i el cor s'accelera, però es decideix a no anar enrere. No pot tornar.Segueix sentint els clàxons, però no el </atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2006/12/el-senyor-joan-apaga-el-motor-del-cotxe.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>3</thr:total></item><item><guid isPermaLink='false'>tag:blogger.com,1999:blog-6047939.post-116689107672646198</guid><pubDate>Sat, 23 Dec 2006 16:22:00 +0000</pubDate><atom:updated>2006-12-23T17:24:36.726+01:00</atom:updated><title></title><atom:summary type='text'>Per cert: ja fa un mes -aprox.- que no em mossego les ungles. Un dia d'aquests m'hi posaré i us explicaré per què és tan important. El problema és que ho redactat tantes vegades mentalment que és com si ja ho hagués reescrit milions de cops de falç, i no.</atom:summary><link>http://xesco.blogspot.com/2006/12/per-cert-ja-fa-un-mes-aprox.html</link><author>noreply@blogger.com (franz)</author><thr:total xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'>0</thr:total></item></channel></rss>