Necessito massa més paraules. I l'impuls, i l'alè.
He perdut el vocabulari i obro el diccionari, amb la pell encetada, vinclada la carn, sense gaire gràcia, més aviat feixugament maldestre, matusser, encara malapte i desmanyotat. Malgirbat, malgrat tot. Ara estornudo.

El mal de cap, la gana, l'òxid i l'esforç de caminar drets. Una mirada que no hi és.

M'agradaria sentir la teva veu aquesta nit de soledat còsmica.
A cada passa de pluja hi ha el teu rastre
i el vent que se m'emporta.
I la mà que diu adéu per retrobar-te.

Ho dic o no ho dic? El misteri d'intentar escoltar l'aigua s'escola.

Van trucar a la porta i els van dir que era tancada.
Algú la va voler esbotzar, però no va haver-hi manera. Era ben ferma.
Un cordill i un nus. Una dona calba tus sense inspirar-se en cap tema musical.
Una cascada de semifuses que s'arremolinen, inquietes, un moment abans de començar a frenar-se per dir-ho a poc a poc. Amb la tristesa d'abans de marxar.
Amb la joia i la fruïció. Hem comprat pomes i taronges, una altra vegada.
Tinc els dies comptats, però són molts i n'he perdut precisament el compte.